El 31% dels electors voten diferent a la llista territorial

Un 31% dels electors va votar a la llista territorial un partit diferent que a la circumscripció nacional. Així es desprèn de l’enquesta política postelectoral d’Andorra Recerca + Innovació (ARI) després de les eleccions del 2 d’abril, que determina que el 59,7% es va decantar per la mateixa opció política a totes dues llistes. Un 4,4% afirma que es va abstenir o va votar nul, mentre que un 5,2 no sap/no contesta.

La raó principal per votar un partit diferent a la circumscripció parroquial és perquè el partit que es va votar a la llista nacional no es presentava a la llista parroquial (26,3%), si bé també hi ha qui ho fa pels candidats –els coneixia personalment, o li agradaven més– (22,8%), o perquè defensaven projectes parroquials que l’interessaven més (21,1%). En molta menor mesura, alguns enquestats van votar un partit diferent a la llista parroquial perquè es volia repartir el vot (3,9%) o per vot útil –perquè no guanyés un altre partit– (3,8%).

Els enquestats de més edat manifesten en major proporció que van votar el mateix partit a totes dues llistes (un 65% dels que tenen més de 65 anys i un 62% dels que tenen entre 45 i 64 anys) que els grups de menys edat (55%). D’altra banda, es decanten més per votar el mateix partit en totes dues circumscripcions els jubilats (66%), i els directius, propietaris i comandaments intermedis (65%), mentre que els estudiants són els que menys ho manifesten (51%).

La majoria de les persones que van votar Demòcrates a la llista nacional (85%) manifesten que van votar pel mateix partit a la llista parroquial, així com també la majoria que va votar PS Progressistes SDP (81%). Per la seva banda, els votants de la resta de formacions polítiques són els que més manifesten que van optar per un partit diferent a la circumscripció parroquial: un 44% dels que van votar Concòrdia i el mateix percentatge dels que van votar Andorra Endavant, a més d’un 53% dels que van votar Liberals d’Andorra i un 49% dels que ho van fer per Acció.

L’enquesta posa també en relleu que els mitjans de comunicació més utilitzats per seguir la campanya electoral van ser els diaris, ja sigui en paper o digitals (47,2%), amb una freqüència de cinc dies a la setmana o més, seguits d’internet i les xarxes socials (35%) i la televisió (30%), mentre que la ràdio apareix com el mitjà que és menys esmentat (12%). Pel que fa als diaris, un 16,5% afirma que els va seguir de dos a quatre dies a la setmana, i un 6,9% diu que ho va fer un dia o menys a la setmana. Les persones que més diuen que van seguir la campanya electoral pels diaris, amb una freqüència de cinc o més dies a la setmana, són les de 45 a 64 anys (60%) i les de 65 anys o més (55,5%), les que tenen estudis universitaris (56%), i els directius, propietaris o comandaments intermedis (62%), seguits dels jubilats (54%). Pel que fa a la televisió, un 30% va seguir la campanya per aquest mitjà cinc o més dies a la setmana, un 21% entre dos i quatre dies, un 12% un dia o menys, i prop d’un 36% no va seguir la campanya per televisió.