“Des de Bach a Mozart, m'apassiona la clàssica”

És violinista, té 22 anys i és graduat en Interpretació Clàssica de Viola al Liceu de Barcelona. Ha actuat a l’Auditori Nacional d’Andorra, al de Barcelona i al Palau de la Música.

D’on ve la seva motivació?

M’agrada la música des de ben petit. Recordo els meus primers dies a la Llacuna on em vaig adonar del meu gust per aquest àmbit artístic i la passió per la viola.

Com ha sigut estudiar al Liceu?

He après molt i he crescut molt com a músic. M’ha ajudat, no tan sols per fer contactes, sinó per professionalitzar-me en el món.

Veig que ha quedat satisfet.

Molt. He après diferents maneres de treballar i tècniques per tocar la viola. Ha sigut una etapa pròspera per a mi i necessària per a la meva trajectòria, tot i que sempre quedarà molt camí per fer i algunes inseguretats per resoldre. És un àmbit crític, grupal i de molta competitivitat.

En quin sentit ho és?

De la mateixa manera que comparteixes la música amb els companys, també actues contra ells. Són pilars fonamentals pel treball, però són també competició. Penso, sobretot, de cara a trobar el teu lloc en aquest àmbit o a aconseguir vacants lliures, per exemple, per tocar amb una orquestra. Podem estar parlant de centenars de persones que audicionen per, únicament, 20 o 30 places. És molt complicat, però no hem de veure-ho com impossible.

Com fa front a aquesta pressió?

És una bona qüestió. Has de seguir la teva passió, sense ser estricte amb tu mateix i fluint amb el que se’t proposa. Les oportunitats sempre hi seran, mentre siguis persistent amb els teus objectius. Al final, el públic és qui té la darrera paraula.

I com fa front a una audiència?

L’ignoro. Relaxo la ment i surto amb confiança. L’essencial és que intento mantenir la concentració i el control de la sala.

Quins autors ha versionat?

Toco peces contemporànies, però, sobretot, de música clàssica. Des de Bach fins a Mozart, passant per Beethoven, m’apassiona la música clàssica.

Què li transmet?

La música són moltes sensacions. Depèn de l’obra i del moment en què estic, però puc passar de la gran pau a l’alegria, fins a la tristesa per rompre a plorar. És la màgia de la música: et porta on vulguis.

Com són els inicis d’un músic al món laboral?

Una vegada tens clar que t’hi vols dedicar, has de bolcar-hi tot el teu temps. És el moment de posar en pràctica davant d’un públic el que has après a les aules de treball. Has d’estar sempre atent a les vacants per les orquestres i fer molts contactes.

I com és el dia a dia?

La clau és ser constant i pensar amb qualitat i quantitat. No serveix de res endinsar-te en les peces durant un dia i, al següent, abandonar-ho. S’ha d’anar treballant amb ritme estable.

Què recomana als futurs joves músics?

Tenir actitud i molta passió. És un món increïble, però s’ha de tenir paciència i ganes de gaudir de la feina. Sempre dic el mateix: si t’agrada, pots aconseguir-ho.