diada andorrana a l'UCE

La bretxa salarial més important entre home i dona es produeix al sistema financer

El salari mitjà que cobren les dones en aquest sector és el 53,2% del masculí

El dia de la inauguració de la Universitat Catalana d'Estiu.sac

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

El salari mitjà de les dones representa el 77,7% del que cobren els homes. Aquesta és una de les dades que apareixen a la ponència que la secretària general de l’Institut Andorrà de les Dones (IAD), Montserat Ronchera, que porta per títol Contrastos des de la perspectiva de gènere, oferirà avui en el marc de la Diada Andorrana a la Universitat Catalana d’Estiu (UCE). El salari de les dones és inferior al dels homes en tots els sectors d’activitat, excepte en el cas de les persones que treballen en missions consulars i diplomàtiques, i en organismes internacionals. A més, el sector on la bretxa salarial és més gran –“abismal”– afirma l’autora de la ponència és en el sistema financer, on el salari femení és el 53,2% del masculí (“segurament hi ajuda que la majoria del personal directiu del sector, amb salaris més elevats, són homes”).

D’altra banda, entre menys qualificada és la feina, menys bretxa salarial existeix entre homes i dones, i de la mateixa manera també és menor en el cas d’homes i dones de formació superior. Aquesta remuneració obtinguda per les dones, repercuteix també negativament en les pensions de jubilació que acaben rebent. Així, mentre els homes cobren de mitjana uns 765 euros al mes, les dones en cobren uns 510, el que suposa un 35% menys. “No ens ha d’estranyar que, a les enquestes de percepció econòmica, un 53% de les dones jubilades manifestin arribar amb dificultats a final de mes”, exposa Ronchera a la seva ponència a la Diada Andorrana.

Parlant encara en l’àmbit del treball, es veu també les diferències entre homes i dones pel que fa a la distribució d’activitats, de manera que hi ha sectors molt masculinitzats, com són la construcció, la producció i distribució d’energia o el transport i les comunicacions, i altres més feminitzats, com el sanitari i de serveis socials, el del treball domèstic o el de l’educació. “La major part de diferències són atribuïbles a la divisió sexual tradicional del treball, que fa que es doti els homes de determinats dons que els fan més aptes per a certes feines, mentre que n’atribueix d’altres a les dones que les releguen a feines més desvaloritzades”.

La ponència de Ronchera posa també de manifest una altra realitat: que hi ha molts més homes en càrrecs directius (13,4%, per un 5,7% de dones); en canvi, les dones predominen en feines no qualificades, on són un 14,5% per un 5% d’homes. A més, els homes continuen dedicant moltes menys hores a les tasques domèstiques: 10,4 hores enfront de les 17 hores setmanals de les dones, i a més s’acolleixen menys a les baixes per paternitat (el 44% dels pares ho ha fet) i agafen menys dies. D’altra banda, les dones dediquen 34,5 hores setmanals a la cura dels fills, mentre que els homes només 26,8.

La presidenta de l’IAD posa també en relleu que “hi ha alguna cosa que no estem fent prou bé” pel que fa a la violència de gènere. I és que l’increment de casos és constant tot i els diferents recursos que s’han posat en massa per lluitar contra aquesta problemàtica. “Ens cal més conscienciació social, més educació als més joves, més formació als professionals de les diverses branques que atenen tant víctimes com maltractadors, i un seguiment eficaç de la reinserció”, afirma Ronchera.

AVENÇOS EN ELS DRETS DE LES PERSONES AMB DISCAPACITAT, PERÒ D'UNA MANERA "LENTA"

“No seria tolerable reconèixer que no hi ha avenços en matèria social”. Així, ho exposa Jacint Risco, membre del consell d’administració de la CASS en la seva ponència Desigualtats i discapacitat, una realitat en la nostra societat. Per Risco “els avenços els anem fent a empentes i rodolons. Sempre, i fa la sensació, que obligats per les instàncies internacionals i les ‘inspeccions’ dels seus organismes”. Segons l’advocat, “hem d’agafar la iniciativa de posar en ordre tot plegat”. I és que, segons afirma, es percep que hi ha voluntat política, però no s’acaba de veure materialitzada, alhora que hi ha una certa burocràcia que “minva els drets dels ciutadans i, per descomptat, els de les persones amb discapacitat”. Tenim uns drets que s’han de complir i fer complir”, es pot llegir a la ponència, en què deixa constància que els avenços en els drets de les persones són una realitat, però es materialitzen de manera “lenta”.

UNA TRENTENA DE PONENTS ANALITZEN LA DESIGUALTAT AL PAÍS

La 36a edició de la Diada Andorrana a la Universitat Catalana d’Estiu (UCE) a Prada de Conflent que té lloc avui abordarà el tema d’Andorra i la desigualtat. La trobada, al Lycée Charles Renouvier, tractarà aquesta qüestió des del punt de vista econòmic, social, de la salut, de l’accés a les tecnologies, per la perspectiva de gènere i per la política, entre altres temàtiques. El programa previst per la Diada que organitza la Societat Andorrana de Ciències (SAC) amb el patrocini del Govern va anunciar la intervenció de la ministra de Presidència, Economia, Treball i Habitatge, Conxita Marsol, per parlar sobre desigualtat en economia, treball i habitatge, així com de la titular d’Afers Socials i Funció Pública, Trini Marín, que parlarà sobre Desigualtat i ajuts socials. També hi haurà intervencions, entre d’altres, del president del grup parlamentari de Concòrdia, Cerni Escalé, que exposarà Les dimensions de la desigualtat a Andorra; la de la presidenta del grup socialdemòcrata, Judith Salazar, anomenada Participació política i desigualtat, i la del cap del servei de psiquiatria del Servei Andorrà d’Atenció Sanitària (SAAS), Carles Mur, que es titula Relació entre la incidència i la prevalença dels trastorns psiquiàtrics i la desigualtat. La jornada es desenvoluparà, com és costum, durant tot el dia, amb un total de 26 ponències presencials i 7 no presencials, entre les quals hi ha la de mossèn Ramon de Canillo anomenada Lluitar contra la desigualtat vivint en la igualtat, i la del president del grup parlamentari demòcrata, Jordi Jordana, que es titula Superant barreres en la discapacitat, tal com va donar a conèixer la SAC, presidida per Àngels Mach.

tracking