La desigualtat, a debat a Prada

El president de Càritas Andorrana, Amadeu Rocamora, considera que el cost dels habitatges “és un dels factors més importants en l’increment de la desigualtat a Andorra”. Així ho va afirmar a la ponència L’accés a un habitatge digne, un dels principals factors de desigualtat a Andorra, que va presentar en la diada andorrana a la Universitat Catalana d'Estiu (UCE), que va tenir lloc ahir a Prada de Conflent. Segons va exposar el president de l’entitat, el preu mitjà ha passat dels 2.094 euros el metre quadrat el 2018 als 3.473 euros per metre quadrat el 2023, la qual cosa suposa que l’increment del preu mitjà de compra d’un pis a Andorra “ha tingut un increment brutal d’un 65%”. D’aquesta manera, un pis de 50 metres quadrats val avui uns 173.700 euros. A l’elevat preu dels habitatges s’hi afegeix el fet que el salari modal, el que més gent cobra cada mes, se situa entre 1.600 i els 1.700 euros bruts, i concretament uns 22.368 habitants tenen un salari inferior als 1.964 euros, que és el salari medià. Això vol dir que una persona que visqui sola i tingui un sou per sota del medià només pot dedicar a l’habitatge uns 550 euros, tenint en compte que la quantitat màxima que es recomana destinar a aquesta finalitat és d’entre un 30% i un 35% dels ingressos totals. En el cas de dues persones, el màxim que hi podrien dedicar seria de 1.100 eros, dades que confirmen que “la compra d’un habitatge digne no està a l’abast de la major part de la població andorrana”. Una alternativa a la compra és el lloguer d’un habitatge. Segons les dades exposades per Rocamora, l’any 2021 hi havia 37.451 habitatges al país, dels quals 13.518 eren de propietat i 23.933 de lloguer. El preu mitjà del lloguer era aleshores de 8,3 euros per metre quadrat, però ha experimentat un augment considerable a meitat del 2023. Es constata, doncs, una gran dificultat per trobar pisos petits i, per tant a preu assequible, ja que la majoria se situen entre els 75 i els 99 metres quadrats (13.459). Així, per un pis de 75 metres quadrats l’any 2021 es demanava un lloguer de 765 euros. “Avui sabem que el preu és força més alt”, va emfasitzar el president de Càritas.

“L’accés a un habitatge digne comporta per a la majoria de les famílies una despesa molt important, en proporció al seu salari, que els porta a haver d’estalviar en despeses bàsiques i necessàries. Pensem en electricitat, calefacció, educació, esplai... per no dir sanitat i alimentació”, va afegir. Tot plegat fa que moltes persones es vegin abocades a viure en establiments residencials, com pensions o habitacions d’un hotel, fet que, a més d’afectar el projecte de vida, repercuteix en problemes de salut, pèrdua d’hàbits d’higiene, desarrelament, aïllament i manca d’autoestima.

Rocamora va recordar que “la realitat és que, pel que fa a la construcció d’habitatge social o habitatge a preu assequible, en més de 30 anys pràcticament no s’ha fet res, i el que s’ha fet, en bona part, ha vingut de la iniciativa privada”. En aquest sentit, l’entitat dona suport a la creació d’un parc de pisos de lloguer social i un altre de pisos de lloguer a preu assequible, que el Govern vol impulsar.

LA FACTURA DE FEDA MÉS BAIXA AL JULIOL VA SER DE 8 EUROS I LA MÉS ALTA DE 3.000

“Al nostre entorn, la pobresa energètica també existeix i es materialitza en les dificultats extremes per pagar les factures de l’electricitat o de gasoil i fins i tot en les greus restriccions que s’imposen algunes famílies a l’hora de consumir electricitat per no fer front a la despesa que comporta”. Així ho va exposar ahir Nerea Moreno, directora de Sostenibilitat, Comunicació i Clients de FEDA, en la seva ponència sobre “El paper de l’energia en les desigualtats”. Una bona prova de la desigualtat que hi pot haver en aquest àmbit és que el passat juliol un client va gastar 70 kWh en un mes, i va pagar 8 euros, i el que més va consumir va arribar als 14.000, i en va pagar 3.000. “La primera persona deu viure en un pis petit, té una potència contractada baixa i el seu consum equival, com a molt, a l’ús de les bombetes”, mentre que la segona “té un consum amb el qual es pot abastir una llar de grans dimensions, amb aire condicionat engegat de forma permanent, ascensor, grans pantalles i dispositius”. Per aquesta raó, “un preu assequible per a un servei essencial limita la pobresa energètica i les desigualtats, però amb això no n’hi ha prou”. Moreno va recordar també que a Andorra hi ha “les tarifes més competitives del nostre entorn”.

MARIN DESTACA LA DESPESA DE 20 MILIONS EN PRESTACIONS

La ministra d’Afers Socials i Funció Pública, Trini Marín, va manifestar ahir durant la seva intervenció com a ponent a la 36a diada andorrana a la Universitat Catalana d’Estiu (UCE) que el Govern destina anualment més de 20 milions d’euros en prestacions socials. Marín va agrair la tasca que porten a terme els professionals que treballen per eliminar les desigualtats de les persones i les famílies. La ministra va ser rebuda al matí pel sotsprefecte de Prades, Didier Carponcin, acompanyada de l’ambaixadora d’Andorra a França, Eva Descarrega. L’assessora territorial per la Societat Andorrana de Ciències (SAC) a l’UCE, Marta Fonolleda, va explicar que havien estat presents a la jornada, que enguany portava per títol Andorra i la desigualtat, una seixantena de persones, entre ponents i públic. Finalment, es van presentar 23 ponències de manera presencial, dues per YouTube i 8 per escrit, que van analitzar les desigualtats que hi ha al país des de diferents punts de vista. En aquest sentit, Fonolleda va qualificar d’“interessant” el debat que s’havia generat, gràcies al fet que hi havien participat des de polítics amb responsabilitats concretes al Govern i al Consell General fins a persones representants de la societat civil. “El cert és que s’han aportat molts punts de vista i s’ha pogut fer una bona radiografia sobre les desigualtats existents avui dia al nostre país”, va ressaltar la representant de la SAC. Entre els convidats que havien confirmat l’assistència hi havia també la ministra de Presidència, Economia, Treball i Habitatge, Conxita Marsol, que finalment no va hi poder ser present. El llibre amb totes les ponències es presentarà d’aquí a un any i també es pot veure la jornada completa per YouTube.