Nou curs amb pujades del tipus d'interès per controlar la inflació

“Ens trobem en un entorn inflacionari amb pujades constants del tipus d’interès per intentar controlar la inflació”. Amb aquestes paraules va definir Antoni Bisbal, membre de la junta del Col·legi d’Economistes, la situació financera actual, tot afegint-hi que de moment no té repercussió en l’economia d’Andorra. Segons l’economista, “l’estiu de moment és bo, i les coses van bé, especialment gràcies al turisme, que tira molt, però històricament, quan tens els tipus d’interès elevats, l’economia se satura”. La principal preocupació és que no s’acaba de controlar la inflació, especialment la subjacent, i si això no s’aconsegueix, segons Bisbal, és molt probable que en el semestre vinent torni a haver-hi una pujada dels tipus d’interès.

L’economista Christian Faubert, en la mateixa línia, recorda que la inflació el juliol del 2023 se situava al 4,5%, uns punts per sota que el 2022, quan estava al 7,1%. “Això implica que hi ha una certa estabilització, però encara estem lluny del recomanable” va explicar Faubert, segons el qual el percentatge adequat seria una inflació del 2 o el 2,5%. A tot això s’hi suma el fet que a escala internacional, segons Faubert, la política per regular la inflació ha estat incrementar els tipus d’interès.

“Pensàvem que per aquesta època la inflació ja estaria controlada, però no és així i s’està notant una petita aturada al mercat immobiliari” va explicar Bisbal. Segons l’economista, el perill darrere l’augment dels tipus d’interès és que l’economia entri en recessió: “Hi ha dues conseqüències: la gent, quan està endeutada, paga més per als seus préstecs que el que ja pagava, i l’altre efecte és que la gent que vol demanar un préstec ho té més difícil; les quotes són elevades i no poden accedir-hi. Per tant, hi ha menys renda disponible tant per a empreses com per a famílies, i això pot convertir-se en una espiral.”

“Les pujades de tipus interès no afecten l’economia immediatament, hi ha un període fins que no es trasllada a les economies domèstiques”, va afegir Bisbal, que va explicar que aquest període ja havia passat i ara caldria esperar a veure’n l’evolució.

El que sorprèn els economistes és que tot i el panorama global l’economia no ha patit encara cap frenada important. Segons Bisbal, després de passar la pandèmia, la inestabilitat política i la guerra d’Ucraïna, s’ha acabat generant un moment complicat, però no una crisi: “Som positius. Actualment, el que veiem a les dades és que segueix havent-hi activitat econòmica. Els països de l’entorn, sobretot Espanya, tenen creixement econòmic, tot i que la inflació està per sobre del que correspondria”, va concloure Bisbal.