El segon bus més antic

l vell autobús Mercedes de l’any 1965, que es pot considerar el més antic del país després del conegut Fargo, que actualment és restaurat sota l’impuls de Claude Benet, té nous propietaris. Una societat el va adquirir durant la subhasta que es va celebrar fa uns dies dins del procés de fallida del grup de transports de viatgers Montmantell. La intenció, segons van explicar fonts relacionades amb els compradors, és que aquest vehicle tan especial “no se’n vagi d’Andorra” i “donar-hi una segona vida”, tot i que encara no s’ha decidit en què consistirà. “La nostra intenció no és vendre’l”, va assenyalar el mateix interlocutor.

Es tracta d’un vehicle que es va fabricar a Alemanya juntament amb altres cinc, que posteriorment van acabar en diversos punts de la geografia espanyola, com Galícia o Alacant. Així doncs, aquest ha estat l’únic que s’ha quedat a Andorra i, per tant, se’l pot considerar sens dubte com a “històric”, segons va explicar l’antic gerent del Grup Montmantell, Jordi Troguet.

En el seu moment es tractava d’un vehicle dotat d’avenços tecnològics que avui dia són ja habituals, com ara les sortides d’aire i de llum individuals, que altres vehicles encara no portaven. Durant la seva llarga vida, l’empresa va utilitzar aquest vehicle durant trenta anys per fer la línia entre Andorra i la Seu d’Urgell, i en els últims 25 ha estat aturat a la cotxera de la Hispano Andorrana, a l’avinguda Santa Coloma. Actualment, tot i la seixantena d’anys que han transcorregut, el vehicle disposa de tots els elements originals de quan va sortir de la fàbrica i fins i tot es pot posar en funcionament. Troguet, que encara guarda els papers de la compra de l’any 1965, juntament amb les lletres i els plànols del vehicle, va indicar que, abans de la fallida de Montmantell, va intentar donar-lo al Govern sense èxit perquè no hi havia cap departament que se’n pogués fer càrrec a causa de la manca d’un espai adequat. “Seria una llàstima que es perdés la identitat d’aquest vehicle”, va opinar Troguet, que hi afegia que “em sap greu que no se l’hagin quedat com a patrimoni”. El vehicle, en un estat “impecable” encara avui dia, va costar en aquell moment l’equivalent a 6.000 euros.