L'esperit de Cahors

El 25 d’agost del 1973, fa exactament 50 anys, els coprínceps Joan Martí, bisbe d’Urgell, i Georges Pompidou, president de la República Francesa, van reunir-se al palau episcopal de Cahors. Era la primera vegada des dels pariatges que els cosobirans d’Andorra i els seus serveis mantenien una trobada formal.

L’elecció de Cahors com a lloc on es desenvoluparien les converses no va ser fruit de la improvisació. Res no és casual en l’alta política. El bisbe Martí havia accedit que la reunió se celebrés en territori francès. Tot i això, havia recalcat que no viatjaria fins a París. El palau episcopal d’aquesta ciutat occitana, situada a uns 100 quilòmetres al nord de Tolosa, era l’escenari perfecte per a les converses, ja que totes dues parts s’hi sentien còmodes.

La iniciativa de la trobada va ser del bisbe Martí, segons recordava aquesta setmana al Diari Joan Massa, exsecretari general dels serveis del copríncep episcopal. Martí va ser nomenat bisbe d’Urgell pel papa Pau VI el 25 de novembre del 1970. Des del començament del seu pontificat, Martí “va veure la necessitat d’iniciar el camí de la reforma institucional d’Andorra”. El qui era aleshores el delegat permanent del copríncep francès, Gilbert Carrère, va ser l’encarregat d’organitzar la reunió.

Per comprendre l’abast de Cahors convé tenir present com era l’estructura institucional andorrana prèvia a les reformes que van culminar amb l’aprovació de la Constitució per referèndum el 14 de març del 1993.

Abans d’aquesta data, assenyalava Massa, cada institució política del Principat –n’hi havia tres: els comuns, el Consell General i els coprínceps– exercia funcions executives, legislatives i judicials en les competències que li eren pròpies. Aquest model, propi del feudalisme i contrari al principi de la separació i equilibri de poders de Montesquieu, estava obsolet i no permetia resoldre els conflictes creixents de competències entre el Consell General i els coprínceps.

El camí fins a la Constitució –és a dir, fins a la transformació d’Andorra en un estat de dret homologable– va ser llarg i no exempt de dificultats. Tot i això, “l’esperit de Cahors” –l’acord entre els coprínceps per impulsar el desenvolupament institucional i l’acció exterior d’Andorra, basat en els principis d’independència i sobirania– va inspirar el procés de reforma, marcat per tres moments clau: l’entrega als coprínceps el 1978 i per part del Consell General de la Memòria sobre la reforma institucional, document que assenyalava la necessitat d’avançar cap al model constitucional; la creació, el 1981, del Consell Executiu, el primer Govern, amb el decret dels coprínceps del 15 de gener, l’anomenada reformeta, i el pacte entre el Consell General i els coprínceps, el 12 d’abril del 1991, per iniciar el procés constitucional.

L'INICI D'UN PERÍODE DE CONTACTES

La trobada entre Martí i Pompidou a Cahors també va marcar l’inici d’un període de contactes freqüents entre coprínceps i de visites oficials al Principat del president de la República Francesa. Charles de Gaulle va ser el primer copríncep francès que va visitar el Principat des de l’edat mitjana. Va ser el 23 d’octubre del 1967, sis anys abans de les converses de Cahors. Des d’aleshores tots els presidents de la República Francesa han vingut al Principat i han mantingut contactes freqüents amb el seu homòleg episcopal. N’han estat set: Valéry Giscard d’Estaing, François Mitterrand, Jacques Chirac, Nicolas Sarkozy, François Hollande i Emmanuel Macron.