Evenepoel, triomf i mallot vermell a Arinsal

Remco Evenepoel no esperava haver de pagar cap penyora. El ciclista del Soudal Quick-Step va aixecar el braços com a vencedor de la tercera etapa de la Vuelta, amb arribada inèdita a Arinsal, i un cop traspassada la línia de meta i amb poc terreny per assegurar la frenada es va estimbar contra una de les tanques de protecció. Un trau a la cella, una persona ferida i un bon ensurt com a peatge inesperat d’una brillant victòria que li aporta, a més, el mallot vermell de líder en un final esplèndid de la tercera etapa de la cita espanyola, de 158,5 quilòmetres, amb sortida des de Súria, l’entrada al país i l’arribada a Arinsal.

No es presentava l’etapa andorrana com una jornada, ni de bon tros, decisiva, però sí que podia començar a condicionar, a definir intencions, estats de forma i ordenar el pilot amb la primera selecció natural. Bàsicament, conèixer de primera mà qui tenia cames per lluitar per la Vuelta i qui anava amb la llengua a fora només a les primeres alenades de la cursa. L’estratègia va ser la nota predominant i semblava una etapa d’estudi entre els favorits fins que va arribar el punt on es juguen les garrofes, amb el pilot dividit en petits grups i el vent de cara. El resident Eduardo Sepúlveda va ser el primer a coronar el coll d’Ordino i després d’assegurar-se la bonificació va ser absorbit pel pilot i, lògicament, per la selecció final d’onze corredors, entre els quals bona part dels favorits, que després d’enfilar l’ascens a Arinsal es van quedar sols per discutir el triomf en arribada massiva. Entre ells els residents Marc Soler i Enric Mas, cinquè i sisè, respectivament, que van entrar a un sospir d’Evenepoel i descavalcats de l’esprint. Soler i Sepp Kuss –gua­nyador de l’etapa de Beixalís del Tour del 2021 i també amb propietat al Principat– van animar la pujada a Arinsal imprimint un bon ritme i fent contraatacs escollits, quan el discurs entre les vaques sagrades del pilot era el de lluitar el triomf d’etapa. Era un dia, com diu el tòpic, no per guanyar la Vuelta, però sí de risc de perdre-la depenent de com es desenvolupés el final i es gestionessin els atacs. Amb els aspirants situats i amb les urpes afilades, Evenepoel es va erigir en el més ràpid amb un temps de 4 h 15’31”, només un segon per davant de la resta d’outsiders, el grup format per Vingegaard, Ayuso, Roglic, Soler o Enric Mas. Precisament, el ciclista de Movistar, ara segon a la general, va tornar a mostrar el seu idil·li amb la ronda espanyola i es va mostrar molt content al final de l’etapa: “Vull anar dia a dia. De moment hem sortit reforçats de les primeres tres jornades. L’etapa d’avui [per ahir] la coneixia bé i crec que s’ha fet un bon treball.”

Per part seva, el guanyador de l’etapa, nou líder la general i guanyador de l’edició passada de la Vuelta, Remco Evenepoel, va reconèixer que “no tenia planificat agafar tant d’hora el mallot vermell, però les oportunitats estan per agafar-les”. A més, va afegir que tal com es va plantejar la cursa “hauria estat d’estúpids no intentar-ho”.