Les agències immobiliàries temen un hivern complicat

L’hivern passat va estar marcat per les enormes dificultats que van patir els temporers per trobar allotjament. Ara és quan les immobiliàries comencen a rebre les peticions per llogar i, segons diverses fonts del sector, l’oferta és pràcticament nul·la, mentre que a final d’altres estius sempre hi havia una bossa destinada als treballadors d’hivern.

La crisi cronificada dels lloguers s’uneix al fet que una gran parts de persones extracomunitàries que estan fent la temporada d’estiu no marxaran del país i esperaran ocupar una altra feina a l’hivern, amb la qual cosa tampoc no deixaran lliure l’habitatge on viuen. Les fonts remarquen que molts probablement es trobaran novament anuncis “immorals” de lloguers de mig sofà llit o d’una butaca, o apartaments compartits, que popularment s’han començat a conèixer com a “pisos pastera”.

De fet, a les xarxes socials i en aplicacions de missatgeria s’han intensificat les consultes sobre els apartaments i ja apareixen sofàs llit que queden lliures per a un nou ocupant. Professionals del sector indiquen que comparativament els preus dels apartaments destinats als temporers no han augmentat de forma desorbitada, perquè els seus propietaris són majoritàriament persones que no viuen a Andorra i que tenen la intenció de vendre’ls o bé aprofitar-los quan estan buits, bàsicament a l’estiu.

La quota especial d’estiu per a l’hoteleria i la restauració, que es va aprovar l’any passat per primera vegada, ha tingut continuïtat davant de la manca de mà d’obra que pateix aquest sector. La ministra de Justícia i Interior, Ester Molné, va manifestar que l’experiència de l’any passat “va ser un èxit i va funcionar”. La quota especial ha estat més reduïda, de 600 autoritzacions, de les quals 550 corresponen a permisos d’immigració temporal i 50 a permisos de treball temporal fronterer, davant de les 700 del 2022.

Marcelo Ponce, president de l’associació d’argentins a Andorra, va lamentar ahir que les immobiliàries posen moltes traves per llogar un pis, sobretot pel que fa a diners. “És impossible comptar amb els diners que ens demanen. Llogar un pis vol dir donar d’entrada entre 4.500 i 5.000 euros i molts cobren 1.300 euros. Per pagar-ho s’acaben ajuntant vàries persones però a vegades ni així”, va remarcar Ponce.

Fins i tot va considerar que sent resident anual i no temporer és molt complicat: “Molts treballadors ja no venen i nosaltres hem insistit molt perquè no vinguin si no tenen ja un precontracte o quelcom buscat pel tema dels pisos abans de venir aquí.”

Ski Andorra i les empreses grans ja s’encarreguen de buscar allotjament per als treballadors de temporada, però Ponce va remarcar que “tot i així a molts argentins ja no els surt a compte venir amb els sous baixos i el nivell de vida que hi ha. El que passa és que les condicions al seu país són tan dolentes que a vegades decideixen venir igualment”. Aquest punt és clau. L’Argentina viu actualment una profunda crisi. La setmana passada el fantasma de la crisi del 2001 va sobrevolar aquest país i va posar en escena algunes de les situacions més traumàtiques: saquejos de supermercats i comerços, no tan sols als suburbis de Buenos Aires, on es concentra gran part de la població precaritzada, sinó a zones de les províncies de Córdoba i Mendoza.

Tanmateix, alguns joves que van treballar a Andorra l’hivern passat van comentar a aquest rotatiu que no volen repetir l’experiència. Es queixen que alguns hotels només donen allotjament al xef i al seu ajudant i que el sou gairebé no dona per viure. Alguns hotels importants sí que proporcionen habitacions als seus empleats, conscients que aconseguiran la mà d’obra tan necessària a l’hivern.