rEPORTATGE

Un món més accessible

L’accessibilitat cognitiva és la condició que han de complir productes i serveis de manera que totes les persones puguin entendre’ls i fer-los servir.

Raquel Cárcamo i Blanca Tejero, directores del Centre Espanyol d'Accessibilitat Cognitiva.

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

Entendre el menú d’un restaurant, fer un tràmit en una pàgina web o saber com vestir-se en cada ocasió són accions senzilles que poden resultar obstacles per a les persones amb discapacitat intel·lectual si no s’expliquen de manera clara. És per això que existeix l’accessibilitat cognitiva, l’objectiu de la qual és derrocar totes aquestes barreres i “fer el món més fàcil d’entendre per a tothom”, assenyala Raquel Cárcamo, codirectora del Centre Espanyol d’Accessibilitat Cognitiva (CEACOG). Juntament amb Blanca Tejero, també codirectora del CEACOG, el 5 de setembre imparteixen la conferència inaugural del curs de la Fundació Privada Nostra Senyora de Meritxell sota el nom Accessibilitat Cognitiva: la Revolució de què és fàcil. Tindrà lloc al Centre de Congressos d’Andorra la Vella a partir de les 11 hores.

L’accessibilitat cognitiva és la condició que han de complir productes i serveis perquè totes les persones puguin entendre’ls i fer-los servir. “Les persones amb discapacitat intel·lectual moltes vegades trobem textos que estan escrits en un llenguatge tan tècnic que no els entenem”, explica Cárcamo, que fou la primera dona amb discapacitat intel·lectual a formar part d’una junta directiva a Espanya. Un exemple del que diu és la carta d’un restaurant. L’experta explica que per ser accessible a tothom, aquesta hauria d’utilitzar paraules senzilles, incloure fotografies i no estar gaire carregada. Una altra barrera amb què es troba el col·lectiu és fer qualsevol tràmit online, com sol·licitar un llibre a la biblioteca. Cárcamo assegura que els passos haurien d’indicar-se més clarament i el llenguatge hauria de ser menys formal.

La societat dona per sobreenteses moltes regles socials com ara el codi de vestimenta en determinats llocs. La no verbalització d’aquests costums també resulta un problema per a les persones amb discapacitat intel·lectual. “Si no ens ho diuen, no entenem que en una empresa s’ha d’anar vestit amb texans i no en xandall”, reivindica la codirectora del CEACOG. En definitiva, “l’objectiu de l’accessibilitat cognitiva és fer la societat tan accessibile que aquestes persones no necessitin ajuda per fer tot això”, afegeix Tejero, l’altra codirectora.

L’accessibilitat cognitiva s’ha fet exigible a Espanya a través d’una llei fa relativament poc. Les coordinadores asseguren que l’interès per la matèria és recent a tot el món i ho atribueixen al fet que la discapacitat intel·lectual ha estat invisible durant molt de temps: “Al contrari de la discapacitat física, no t’adones que una persona té discapacitat intel·lectual fins que t’hi apropes”.

tracking