afers socials
Dos avis que seran desnonats 'renuncien' a ajudes socials
La inquilina signa un document en què accepta que la seva és una situació de risc i descarta demanar mesures de protecció al ministeri
L'àvia amb les seves pertinences abans de marxar en el primer desnonament.
L’afer dels dos germans que fa mesos que litiguen contra l’ordre de desnonament del pis que ocupen tindrà un mal final per als inquilins. La saig Lourdes Alonso ha comunicat de manera oficial que dimecres de la setmana que ve executarà l’ordre del batlle Xavier Colom i els ocupants del pis del carrer Callaueta hauran d’abandonar-lo, i que les despeses per l’abandonament de l’immoble seran a càrrec dels llogaters.
El desallotjament dels dos germans septuagenaris –Isbael Ruiz té 74 anys i l’Antonio, 73– ha provocat la indignació del seu lletrat, Emili Campos, perquè a banda del trauma que suposa deixar el pis on viuen fa més de 40 anys, la dona ha signat un document a instància del ministeri d’Afers Socials en el qual entén que la seva situació pot ser considerada de risc i que, malgrat la “recomanació” de la treballadora social, “renuncio a qualsevol dels serveis que se m’ofereixen i a quantes accions, i actuacions, mesures, mesures de protecció em són ofertes per part del ministeri per pal·liar l’esmentada situació de risc”.
Campos se’n fa creus. Després de parlar amb la seva clienta va constatar que no era conscient del que suposava estampar la firma en aquest document. “Ho vaig fer perquè m’ho va demanar el Govern”, va ser l’única explicació de la Isabel.
El lletrat no va amagar la seva indignació per aquest fet per part d’un ministeri que “se suposa que la seva missió és ajudar les persones vulnerables. No vull fer actuacions judicials que suposin més despeses, crec que la difusió d’aquesta manera de procedir a la premsa hauria de ser suficient perquè algun alt càrrec del ministeri adopti una decisió”.
L’advocat va ironitzar sobre el contingut d’aquest document, ja que en el darrer paràgraf s’esmenta que “la professional citada ha posat en el meu coneixement que puc recórrer als diferents serveis sempre que així ho consideri necessari”. Campos vol creure que es tracta d’un document tipus que no encaixa amb el conflicte que estan vivint els avis, que la setmana que ve es trobaran al carrer. “Des del desembre Afers Socials no ha estat capaç de trobar un sostre per als dos germans”, va lamentar l’advocat.
El desnonament d’Isabel Ruiz, que fa més de 40 anys que viu al pis del carrer Callaueta, s’hauria hagut de dur a terme el desembre passat, però el dia abans de fer-se el Tribunal Constitucional en va dictar la suspensió. La causa del desnonament no apunta, en teoria, a cap impagament. La situació ha arribat a aquest punt perquè, segons va detallar en el seu dia el defensor legal de la família, un net de 30 anys de la dona va dur a terme actes incívics a l’escala del bloc de pisos en algunes ocasions, i per això els veïns i el propietari els volen fer fora. Els ancians i el seu advocat defensen, però, que aquest familiar no conviu amb ells.
Per la seva banda, l’advocat del propietari de l’immoble va explicar que el seu client fa tres anys que va decidir no allargar més el contracte de lloguer, i un dels motius va ser la suposada actitud d’aquest tercer familiar, que en diverses ocasions ha fet malbé les zones comunes de l’edifici.
El TC va aturar provisionalment a mitjan desembre el desnonament dels germans Ruiz gràcies al recurs d’empara interposat pel seu lletrat. Ara està de nou al Constitucional, encara que els fets estaran consumats.
QUEIXA PER L'ACTUACIÓ DE LA SAIG MENTRE HI HA DUES VIES LEGALS OBERTES
La polèmica sobre el desnonament forçat està acompanyada per l’entramat judicial entre les dues parts en litigi. Campos es va queixar ahir que la saig va decidir el 25 d’agost anunciar l’odre de desnonament “mentre hi ha dos vies obertes, una al Tribunal Constitucional i una altra al Tribunal Superior”. El lletrat va qualificar ahir de ”sorprenents” les decisions judicials perquè el recurs d’empara al Constitucional es va fer el 27 de juliol i l’acord de la saig és d’un mes més tard: “Ningú l’ha informat d’aquest recurs, però jo li vaig enviar un correu electrònic i, malgrat això, tira pel recte.” L’altra via és el recurs d’apel·lació al Tribunal Superior, informació que el lletrat va dir que també lliurarà a la saig. El TC ja va aturar provisionalment a mitjan desembre el desnonament dels germans Ruiz gràcies al recurs d’empara interposat pel seu lletrat, però va determinar que el recurs no era admissible perquè cal esgotar primer la via davant el Tribunal Superior de Justícia. “Però ho va decidir sense efectes suspensius”, es va lamentar ahir Emili Campos en to crític.