Gili defensa els treballs fets en matèria d'urbanisme

La cònsol major d’Escaldes, Rosa Gili, va respondre ahir a les acusacions del cap de Govern i va deixar clar que Espot parla sense saber la feina que ha fet el comú en matèria urbanística. La mandatària va afirmar que “hem fet feina des del primer dia” i va recordar les tasques desenvolupades des de la corporació per mitigar els efectes de les torres. També va afegir que estan treballant en els estudis de càrrega encomanats des de l’executiu. En aquest punt, a més, va voler constatar que hi ha alguns paràmetres que es demanen als comuns, com ara els que tenen relació amb la sanitat o les carreteres, que són de competència governamental. Com a exemple, va exposar que tot i que l’hospital estigui ubicat a Escaldes, és d’abast nacional i el comú no té coneixement de la seva capacitat. Pel que fa a les carreteres, a més, va afegir que no té gaire sentit fer l’estudi per separat, quan són vies que connecten diferents parròquies. “Necessitem igualar els paràmetres d’estudi amb els altres comuns i el Govern per arribar a unificar els resultats”, va manifestar la cònsol major.

La resposta de la cònsol arriba després que el cap de Govern acusés el comú d’Escaldes de no prendre partida en els estudis de càrrega i de “no assumir la seva part de responsabilitat”, al contrari d’altres comuns com el d’Ordino o Canillo, segons va esmentar. Espot va mencionar les parròquies demòcrates com les que “han fet la feina” i va retreure al comú escaldenc no haver dut a terme els estudis pertinents. “Tothom ha d’assumir la seva part de responsabilitat i els comuns tenen instruments”, va declarar Espot amb relació al creixement urbanístic. Gili va lamentar les paraules del líder demòcrata i va afirmar que en cap moment hi ha hagut cap contacte ni trucada telefònica per informar-se de la feina feta des del comú. “No està tenint en compte tota la feina feta, estic sobtada”, va explicar la cònsol major.

L’Impacte de les torres

La mandatària escaldenca també va remarcar que el seu equip ha estat treballant des de l’inici per “minimitzar” l’impacte urbanístic que han tingut les torres a la parròquia. En aquest sentit, va recordar la recent modificació del pla d’ordenació i urbanisme parroquial (POUP) aprovada a principi d’any, que garanteix que el comú pot demanar des d’un 50% fins a un 64% de l’espai privat per a ús públic a la zona del Clot d’Emprivat. L’objectiu de la modificació és destinar l’espai de la cessió a abastar la parròquia de més espais verds o adquirir més places d’aparcament que, segons Gili, són dos dels dèficits del centre urbà.

En aquesta línia, la cònsol major va recordar que va ser el comú anterior, liderat per la demòcrata Trini Marín, el que va aprovar la construcció de les torres i que el seu equip el que ha fet és treballar per reduir l’impacte urbanístic que ha tingut aquesta decisió al centre de la parròquia. En una roda de premsa de fa uns dies, Gili ja va remarcar que les torres “han fet molt mal” a la parròquia i permetre més edificis alts en aquella zona “ha d’aportar quelcom” a la resta de ciutadans. Va afegir que els edificis alts han reduït els espais amb sol i han modificat el paisatge: “Ningú espera veure immobles de més de 20 plantes a Andorra, el normal és veure’n set.”

CAPACITAT MÀXIMA DE CREIXEMENT

El Consell General va aprovar a final de l’any passat una modificació legislativa que donava un any als comuns per confeccionar uns estudis de capacitat de càrrega màxima de cada parròquia. Entre d’altres, els informes han d’incloure aspectes com el subministrament de l’aigua potable, la xarxa viària de la parròquia o la capacitat de serveis com les escoles. L’objectiu és definir la capacitat màxim de creixement que té el Principat i ordenar de manera sostenible l’explosió urbanística dels últims anys.