La UE es desmarca de les crítiques del supervisor financer

El vicepresident executiu de la Comissió Europea, Maros Sefcovic, va aportar ahir tranquil·litat a l’executiu andorrà en assegurar que la polèmica carta del president de l’Autoritat Bancària Europea (EBA), José Manuel Campa, juntament amb altres dos supervisors europeus més, no canviarà la negociació que s’està duent a terme amb la Comissió Europea i que tindrà continuïtat el 17 de setembre amb una nova reunió tècnica.

Xavier Espot va remarcar ahir que Sefcovic va afirmar que Andorra no ha de suposar cap risc perquè s’instal·lin societats d’altres països, al contrari del que s’advertia a la carta dels supervisors. El cap de Govern es va mostrar satisfet amb la trobada, en la qual va insistir en la necessitat de tenir en compte les especificitats andorranes. L’alt mandatari europeu es va mostrar comprensiu i, segons el cap de l’executiu, va recollir les peticions que seran analitzades en la reunió tècnica i va expressar que “la carta dels tres supervisors no representa la posició de la Unió Europea”.

Espot va detallar que el vicepresident de la Comissió va assegurar que el Principat ha de tenir accés als quatre mercats, i també als serveis financers. A mitjan aquest mes és quan està previst que es presenti la proposta en aquest àmbit.

Espot, segons va comentar ahir al Diari des de Brussel·les, va viatjar amb dos temes de particular interès, com ara la lliure circulació de les persones i de les telecomunicacions. Va exposar la intenció del seu gabinet d’instaurar unes quotes mínimes d’entrada d’estrangers que podrien ser alterades a l’alça en cas que fos necessari per no obstaculitzar un creixement econòmic. També va exposar al vicepresident el desig d’instaurar una declaració jurada i un control aleatori dels antecedents penals, així com l’obligatorietat dels penals per a professions sensibles. Aquest és un tema obert perquè la Unió Europea ja ha posat en diverses ocasions en el seu punt mira la demanda dels antecedents i els foragitaments.

Sefcovic va insistir a no demorar les negociacions per tancar abans de final d’any un text. Espot va remarcar que el mandatari europeu va assegurar que “no hi ha cap objecció perquè Andorra pugui aprofitar-se de formar part dels quatre mercats, incloent el financer”.

En un comunicat, l’executiu va expressar ahir que la trobada va servir per refermar el compromís de cloure en els propers mesos un acord que satisfaci les dues parts, tenint en compte les especificitats d’Andorra.

“La Comissió Europea ha assegurat que el mandat de negociació en l’àmbit financer no s’ha modificat i que presentarà una proposta, tal com estava previst, a la propera ronda de negociació”, s’especifica al comunicat.

Aquest setembre s’inicia un tram crucial de les converses de l’acord sobre aspectes d’abast més polític en què cal concretar com es desplegarà la lliure circulació de les persones, i com es regularan les telecomunicacions i els serveis financers.

Espot va admetre que “queden alguns elements complexos i importants que requereixen de tota l’atenció en aquest darrer tram de negociació”. El cap de Govern es va mostrar convençut que “el futur d’Andorra és en el mercat interior. Hem acordat que els nostres equips han d’intensificar els seus esforços per assolir el nostre objectiu comú: concloure les negociacions d’aquí a final d’any”. Els dos mandataris van acordar fer un nou punt de situació a final del mes d’octubre. A la reunió també va assistir el secretari d’Estat per a les relacions amb la Unió Europea, Landry Riba, i l’ambaixadora a la UE.

"DISGUST" AMB CONCÒRDIA I LIBERALS

El Govern ha rebut amb “sorpresa” i “disgust” que Concòrdia i Liberals hagin decidit no entrar al pacte d’Estat per a l’acord amb la UE. Segons el ministre portaveu, Guillem Casal, totes dues formacions han perdut l’oportunitat que les seves opinions siguin conegudes per la Comissió Europea. Pel que fa a Concòrdia, Casal va dir que “no és de rebut” proposar una opció descartada fa anys com són els acords bilaterals, mentre que pel que fa als liberals “la llàstima és més gran” perquè han estat governant.