El síndic recorda el "paper central" del Consell General
Ensenyat aposta per "bastir consensos" en les qüestions rellevants
El síndic general, Carles Ensenyat.
El síndic general, Carles Ensenyat, s'ha referit enguany durant el seu discurs amb motiu del Dia de Meritxell a la importància que té el Consell Generala nivell institucionalal país. "El Consell té un paper central en qüestions que definirà. El nostre present i futur i també la vida de les generacions més joves", ha afirmat. En aquest sentit, ha recordat els reptes importants als quals ha de fer front el país, com la sostenibilitat del sistema de pensions de laCASS, la manca d'habitatge, la millora del poder adquisitiu, la preservació del medi natural i de la identitat, la transició energètica i la lluita contra el canvi climàtic o l'encaix a la Unió Europea (UE).
"Hem d'esmerçar els nostres esforços en aconseguir que allò que tractem i debatem, i allò que acordem i aprovem, tingui un impacte directe i positiu en la vida de les persones",ha emfasitzatel síndic general, afegint que cal "debatre a fons però evitar els debats estèrils o excessivament formalistes i centrar-nos en la matèria i en l'essència de les coses".
El tradicional discurs que el síndic general pronuncia davant de les autoritats ha tingut lloc en aquesta ocasió a la sala del Consell General al Santuari de Meritxell, que és la tercera seu parlamentària després del nou edifici i de la Casa de la Vall. Això és així perquè aquest any es commemoren els150anys des que el Consell General va proclamar a la mare de Déu de Meritxell patrona de les Valls d'Andorra. Des que es va aprovar la Constitució l'any 1993, només ha tingut lloc una sessió ordinària a Meritxell, el 8 de setembre del 2001.
D'aquesta manera, el conjunt del discurs del síndic s'ha centraten bona mesuraen la commemoració de la proclamació de la mare de Déu de Meritxell com a patrona del país, que va tenir lloc el 24 d'octubre de 1873, que Ensenyat ha qualificat de "molt genuïna", tenint en compte que "normalment és el Vaticà qui proclama els patronatges dels països i territoris, però en el nostre cas no fou així: el Consell va fer la proclamació i dues dècades més tard va demanar al Vaticà que ho acceptés".
Aquesta manera de fer "s'adequa perfectament al que ha estat la tradició institucional andorrana", com ho demostra per exemple el naixement del Consell General, que va ser "per decisió espontània dels andorrans i no pas com una concessió dels seus coprínceps". Igualment, els comuns i els quarts també van néixer "com una decisió consensuada entre els habitants d'època molt remota per gestionar els seus afers compartits", com la institució del Govern l'any 1982. "Aquestes reflexions i aquests matisos poden semblar capciosos o ser fruit d'una mena de 'divertiment' intel·lectual. Però no ho són: perquè Andorra està feta d'equilibris fràgils i, per tant, els matisos, els detalls i les precisions són molt importants", ha afegit el síndic.