“El compte, si us plau?

Si els clients no marxen a les onze, he de tancar a les dotze. I si no marxen a les dotze, he de tancar a la una de la matinada. I així cada dia”. Així es va manifestar un cambrer al Diari. Els restaurants tenen una hora de tancament i els cambrers una hora de sortida, però si els clients allarguen un àpat, són ells els qui marquen l’hora de tancament, que es pot estirar fins a una o dues hores més: “És difícil obligar un client que et demani el compte”.

L’hostaleria és un dels sectors més afectats en aquest aspecte, ja que molts ofereixen servei durant tot el dia, incloent-hi les hores nocturnes. Els establiments que tanquen més tard del que tenen previst obliguen els treballadors, no tan sols a fer hores extres de feina, sinó també a assumir condicions laborals que no estan pactades en el contracte. La llei indica que qualsevol feina executada fora de l’horari estipulat passa a ser hora extraordinària i és legal, únicament, fins a dues hores diàries, com a màxim. En altres paraules, en poden fer fins a 15 a la setmana. Aquesta feina s’ha de retribuir amb un augment del 25% i fins al 75% respecte al sou del treballador i s’incrementa segons la quantitat d’hores fetes. Tot i això, molts reben un extra del sou normal, sense l’increment aplicat. És el cas d’una excambrera de 23 anys que va treballar durant dos estius a un establiment de la capital. Va assegurar al Diari que la majoria de dies tancava entre una i una hora i mitja més tard i “no em pagaven més”, va explicar la noia. La feina més feixuga ve quan els clients han marxat i implica emmagatzemar l’alimentació, fer la recollida de l’immobiliari (en el seu cas tenia terrassa) i fer la neteja de l’establiment. Però ho havia d’assumir amb hores de més: “Vaig deixar la feina perquè no podia fer-me responsable d’aquestes demores”, va assegurar l’excambrera.

Molts dels restaurants consultats pel Diari lamenten que “no s’hi pugui fer res”, segons alguns encarregats, si els clients no marxen a l’hora establerta. Els àpats s’allarguen i els torns nocturns són els més complicats en aquest sentit. Segons van detallar, alguna vegada s’han vist implicats en aldarulls pel fet de “recordar als clients l’hora de tancar” o “portar-los el compte abans que ho demanin”.

Per evitar-ho, una alternativa que han trobat els restaurants és tancar la cuina molt abans de tancar el restaurant i així deixar marge per acabar els àpats: “M’asseguro que ningú s’hi estarà més temps del permès”, va explicar l’encarregat d’un local de la capital. En el seu cas, als migdies tanca la cuina mitja hora abans. A les nits, ho fa una hora i mitja abans, ja que “és el moment més dur del dia”, va explicar l’encarregat.

De moment, ha vist que és una pràctica eficaç per respectar els torns dels empleats, però això comporta reduir l’horari de servei i possiblement la pèrdua de clients. “No m’agrada estar quasi dues hores sense servir, però no vull que els treballadors tinguin aquesta responsabilitat”, va declarar l’encarregat.

Per la seva part, un establiment del mateix carrer que es troba en una situació similar va explicar que els migdies tanquen el servei de cuina una hora abans i fan encàrrecs a domicili per evitar les hores nocturnes. Segons la propietària, és un mètode que funciona per limitar les despeses de logística i requerir menys treballadors. En el seu cas, únicament obre el restaurant les nits per a reserves privades. “El sopar és un àpat que em preocupa, ja que hi ha molta tendència a allargar-lo”, va explicar la propietària.