Inici de curs amb 300 treballadors eventuals

El curs escolar 2023-2024 s’inicia aquesta setmana amb un volum de personal eventual molt elevat. En concret, del total de 900 efectius amb què compta Educació per fer possibles les classes uns 300 tenen caràcter interí. Així ho va explicar ahir el titular del ministeri de Relacions Institucionals, Educació i Universitats, Ladislau Baró, al programa Parlem-ne, de Diari TV. De totes formes, la voluntat del ministeri és disminuir tant com es pugui la xifra d’interins, tot i que sempre hi haurà d’haver personal d’aquest tipus per fer possibles substitucions i que això requereixi un esforç pressupostari i treballar en la redefinició de la carrera professional. “Seria desitjable reduir al màxim el nombre d’interins”, va manifestar Baró, el qual té el compromís de treballar “plegats” amb aquest objectiu amb el Sindicat de l’Ensenyament Públic (SEP).

En total, són més d’11.300 els alumnes que comencen enguany el curs a les escoles i centres educatius del país. Ahir ho van fer els estudiants de maternal, primera ensenyança i el primer cicle de segona ensenyança. També ho va fer l’alumnat de batxillerat i de la formació professional, i avui s’afegirà l’alumnat del segon cicle de segona ensenyança de l’Escola andorrana. El sistema educatiu que té més alumnes és l’andorrà, seguit del francès, l’espanyol i, finalment, el britànic, segons va explicar el secretari d’Estat d’Educació i Universitats, Josep Anton Bardina. Baró, que va manifestar que la “rentrée” s’havia iniciat “amb normalitat i sense incidències rellevants”, va asse­nyalar que s’ha registrat “un lleuger increment d’alumnes”, similar als cursos anteriors, i que se centra sobretot en primària i en secundària a causa de la immigració.

Entre les novetats del curs que tot just s’acaba d’encetar a l’Escola andorrana hi ha la posada en marxa d’un nou programa per als alumnes que no optin per l’ensenyament de la religió catòlica, amb el nom de Créixer en valors. En aquest sentit, Baró va donar a conèixer que el material ja està “confeccionat” i que primer s’aplicarà a primera ensenyança i després a segona ensenyança. Aquest programa pretén afavorir el desenvolupament dels alumnes en valors cívics i democràtics. “Es tracta d’un complement a la formació pedagògica de l’escola”, va afirmar el ministre. Aquest curs també es crearà el pla integral per al bon ús de les tecnologies a Educació i hi haurà accions per fomentar la coeducació i l’educació inclusiva per trencar amb els estereotipus de gènere, la violència “i aconseguir la plena igualtat en relació amb el desplegament del pla nacional de la infància i l’adolescència i el pla d’igualtat”, segons el Govern. L’inici del curs està garantit per als dos germans musulmans que estan sota la tutela de l’Estat. El noi assistirà presencialment a les classes de segona ensenyança a Ordino i la noia farà classes no presencials i també presencials al centre de formació al llarg de la vida.

El ministeri treballa per “enfortir la pluralitat de l’estructura educativa”, amb el sistema francès i l’espanyol, sobre els quals no hi ha “cap dubte sobre la continuïtat”, i els centres congregacionals i altres que puguin arribar al país, segons va dir Baró.

SET UNIVERSITATS ASPIREN A ENTRAR AL PAÍS I S'AGEGIRIEN A LES QUATRE EN MARXA

Cada vegada hi ha més universitats interessades a implantar-se a Andorra. De moment ja són quatre les que estan en funcionament, però n’hi ha sis més “en llista d’espera” per poder-ho fer i una altra que tot jus acaba d’iniciar els tràmits. Així ho va indicar ahir el ministre de Relacions Institucionals, Educació i Universitats, Ladislau Baró, que va manifestar que Andorra “està tenint èxit” a l’hora d’atreure universitats. Tot i això, el ministre va manifestar que “hem de ser escrupolosos per garantir la seriositat de la plaça universitària andorrana”. Així, un dels objectius del ministeri és “enfortir” els requisits perquè un centre universitari pugui començar a operar des del país. Una possibilitat seria introduir alguna modificació a la Llei d’inversió estrangera, i també es preveu introduir un canvi en matèria d’universitats. Baró considera que aquests centres poden aportar riquesa i ajuden a col·locar el país internacionalment en aquest àmbit, al temps que suposen un negoci com a inversió estrangera. “Hem d’assegurar la qualitat i la solvència dels centres”, va afegir Baró.