La nova llei provoca una allau d'inscripcions i llista d'espera als centres de català

El projecte de llei de la llengua oficial ja està tenint els primers resultats, i això malgrat que encara ni tan sols ha entrat a tràmit parlamentari, situació que es preveu per a la setmana vinent després que ahir fos aprovada pel consell de ministres. El fet és que les nombroses informacions que hi ha hagut els últims dies al voltant del text, que obligarà a tenir un mínim coneixement de català, han originat un augment important de les inscripcions per realitzar cursos als centres d’aprenentatge del català, iniciades la setmana passada. En concret, hi ha “més de 700 persones en espera”, situació que “s’anirà solucionant al llarg de l’any”.

Així ho va manifestar ahir la ministra de Cultura, Joventut i Esports, Mònica Bonell, a la compareixença per explicar el contingut del projecte de llei. “Estem contents i també alhora una mica preocupats, però ens n’ocuparem”, va afegir Bonell. “Creiem que hi ha hagut un efecte crida pel que s’ha publicat i les persones han tingut interès per apuntar-se als cursos, cosa que se’ls ha d’agrair”. Per facilitar la realització de formacions de català el Govern preveu que el pressupost per a l’any vinent tingui una partida per a la contractació de quatre nous professors.

La nova llei obliga a acreditar nocions bàsiques de català per a la renovació del permís de residència i treball, que es calcula que afectarà unes 3.000 persones l’any vinent. D’aquesta manera, no s’inclou els creadors de contingut com els youtubers, els residents passius ni als fronterers, segons va anunciar Bonell. La normativa, que pot entrar en vigor el setembre del 2024, tenint en compte que es dona un termini de sis mesos per fer el reglament d’aplicació, inclou l’exigència mínima de fer la salutació inicial en català pel que fa a totes aquelles persones que treballen de cara al públic i també de conèixer el vocabulari bàsic de la professió. “No es tracta d’impedir l’arribada de ningú per raó de llengua, sinó de fomentar l’aprenentatge del català”, va dir la ministra. Bonell va considerar que aquest és un pas “molt important” i que s’haurà de veure l’impacte que tindrà la llei, recalcant que es deixa la porta oberta a incloure més tipus de residències en el futur via reglamentària. Els afectats disposaran d’un any per realitzar un curs de trenta hores de durada, que equival a un nivell una mica inferior a l’A1, però les persones que “ja tinguin coneixements de la llengua no caldrà que facin aquesta formació”, però també hauran d’acreditar de la manera que es determini en el reglament, “segurament a través d’una entrevista”, segons va assenyalar la ministra.

El projecte de llei crea dos nous organismes encarregats de la política lingüística: la Junta de coordinació sobre llengua i formació, que harmonitzarà l’ús de la llengua oficial en totes les activitats, i el Consell Nacional per la Llengua, que orientarà els objectius en aquest àmbit. Les sancions per incomplir la llei poden arribar a 60.000 euros.

MESURES

1. Aprovació de la llei en consell de ministres

El projecte de llei de la llengua oficial, que substitueix l’actual, que té vint anys, va ser aprovat ahir en consell de ministres i la setmana vinent es preveu que entri a tràmit al Consell General.

2. Allau d’inscripcions als centres

Tot i que el text encara ni s’ha discutit a la cambra parlamentària, ja està generant un interès creixent pels cursos de català i hi ha més de 700 persones en llista d’espera.

3. Renovació de residència i treball

Unes 3.000 persones que renovin el permís de residència i treball l’any vinent hauran d’acreditar nocions bàsiques del català, amb un curs o segons es determini al reglament.

4. Afecta els empleats del sector serveis

L’exigència mínima de la nova normativa suposa que sigui obligatori fer la salutació inicial en català en l’atenció al públic, així com conèixer el vocabulari bàsic de la professió.

5. Nous òrgans de política lingüística

El text crea dos nous organismes encarregats de la política lingüística: la Junta de coordinació sobre llengua i formació i el Consell Nacional per la Llengua, de caràcter polític i social.