REPORTATGE
El petit comerç, en català
Les botigues de proximitat continuen utilitzant la llengua oficial del país per comunicar-se amb els clients, però els treballadors de les grans cadenes usen majoritàriament el castellà.
L'avinguda Meritxell, eix comercial d'Andorra la Vella.
Portuguès, castellà, francès, anglès… Si pares prou l’orella, anar a comprar per Andorra es pot convertir en un curs gratuït per aprendre diferents llengües. Ara bé, quantes vegades sentim parlar català a les botigues? Tant per part dels venedors com per part dels clients. Enmig de la polèmica per l’anunci que el Principat exigirà un nivell mínim de català per renovar el permís de residència i treball, el Diari ha sortit al carrer per comprovar si la llengua encara és viva als comerços. El resultat ha estat que les botigues locals són les que més mantenen el català, mentre que les cadenes de roba, perfumeria, etc. utilitzen més el castellà, portuguès i altres llengües.
La botiga Don Pelai es troba al carrer Bonaventura Riberaygua, un dels pocs eixos comercials del país on majoritàriament hi ha comerços locals. La Isabel és l’encarregada i explica al Diari que “sempre que algú entra per la porta m’hi dirigeixo en català”. Sense gaire èxit, però, ja que lamenta que últimament gairebé ningú li respon en català, sinó que utilitzen altres llengües com el castellà o el francès. Twenty és una altra botiga de moda situada al carrer Joan Maragall. Les treballadores Sandra Fernández i Susana relaten gairebé el mateix que la Isabel. Elles s’esforcen a parlar català als compradors, tot i que són portugueses, però la majoria de clients són turistes o no el parlen. Les tres treballadores veuen amb bons ulls que es demanin un mínim de coneixements bàsics de català per renovar la residència, ja que “això demostra que s’han esforçat per entendre la nostra cultura i la nostra llengua”, exposa la Isabel. La Sandra i la Susana de Twenty afegeixen, però, que “si finalment es du a terme, s’hauria d’aplicar a tothom”.
El nivell que han d’acreditar les persones que vulguin renovar el permís de residència i treball és bàsic, inferior a l’A1, i per a aquelles persones que no el puguin acreditar, se’ls obligarà a fer un curs de 30 hores als centres de català del país. Tanmateix, la ministra de Cultura, Mònica Bonell, va aclarir que aquesta nova norma no inclouria els creadors de continguts, els estrangers amb residència passiva ni els fronterers. L’obligació, per tant, es limita a les persones titulars d’un permís de residència i treball, ja que segons va defensar Bonell, moltes d’elles treballen en el sector serveis, en comerç i hoteleria, en l’atenció al públic, i com a mínim han de saber allò bàsic.
Mentre que a les botigues locals lluiten per mantenir el català, la història canvia quan es tracta de grans cadenes. La Maria (25 anys i nascuda a Sevilla) treballa en una botiga de moda del país des de fa un any i en el seu moment no va necessitar acreditar cap nivell d’idioma per obtenir el permís. Explica que en aquest temps ha après a dir algunes expressions en català, però no entén “per què s’ha d’obligar algú a aprendre un idioma”. “Si m’entenen en castellà, per què he de parlar en català obligatòriament?”, afegeix. La Yessica (40 anys i nascuda a l’Argentina) és encarregada d’un supermercat i fa 20 anys que viu a Andorra. Explica que entén perfectament el català i també el parla, però normalment s’adreça als clients en castellà perquè “em sento més còmoda i m’entenen”.
També hi ha qui opina diferent. És el cas de la Julia, encarregada d’una botiga de moda. És nascuda a Barcelona i fa quatre anys que es va traslladar al país. Li sembla bé que demanin un nivell de català i afegeix que “tampoc és gran cosa, poder dir hola i adeu i poc més”. Com les treballadores de les botigues locals, defensa que no s’hauria de demanar només a assalariats, també a youtubers i influencers.
TRADUCTORS A LA JUSTÍCIA PER A QUI NO ENTENGUI LA LLENGUA
El projecte de llei aprovat pel Govern fixa també canvis respecte a l’ús de la llengua en la relació entre l’administració i els ciutadans. Concretament, quant a l’administració de justícia, exigeix que s’usin traductors i intèrprets “per a les persones que intervenen en un procediment i no entenen el català”. El requisit afecta també els procediments de resolució de conflictes alternatius a la justícia, com la mediació i l’arbitratge. El text legislatiu també advoca perquè quan s’usi la llengua de signes a l’administració s’introdueixin referències a la variant catalana. Finalment, els canvis referits a l’administració contemplen la modernització del llenguatge que s’empra a les institucions públiques i en les seves comunicacions. Després de presentar les principals novetats de la llei en una compareixença de premsa, la ministra Mònica Bonell va començar divendres al Consell Econòmic i Social una ronda de reunions per exposar-ne el contingut. Empresaris i sindicats van reaccionar satisfactòriament a una norma que, per a la titular de Cultura, tampoc ha de ser un escull en la negociació de l’acord d’associació malgrat que lligui el coneixement del català a la renovació de la residència. “Hi ha precedents en altres països de la UE, no veig per què hauria d’haver-hi reticències”, va asseverar.