“Ningú demana aigua de l'aixeta”

La gran majoria dels clients que atenem saben que poden demanar aigua de l’aixeta, però ningú en demana, no acostumen a fer-ho i no sabem gaire per què”. Així ho va indicar un cambrer d’un restaurant de la capital, que manté l’anonimat i que va assegurar que es tracta d’una realitat àmpliament coneguda per la població en general, però “no en treuen profit” o “no hi pensen”.

Demanar aigua gratuïtament continua sent una pràctica poc usada al país i s’obre el debat de si el client desconeix l’opció o l’establiment no la indica degudament. D’una banda, alguns treballadors de la restauració van explicar al Diari que “els pocs clients” que demanen un got d’aigua de l’aixeta són els habituals, “els que arriben i no s’ho pensen”, mentre que la resta demanen begudes embotellades o refrescos. D’altra banda, alguns clients desconeixen l’opció perquè els locals no ho senyalitzen. “Els interessa vendre, sobretot, als turistes”, va explicar un client d’un restaurant. “Crec que ens hem acostumat a demanar un entrant, un plat principal i una beguda, sense pensar que l’aigua hi ve inclosa a cost zero”, va seguir explicant. El jove de 23 anys anava acompanyat de sis amics i tots ells saben que és legal demanar aigua de l’aixeta, però no ho fan mai. “Ho hem vist en altres països, però aquí no estem segurs que ho facin”, va concloure rotundament.

Servir un got d’aigua gratuïtament entra dins del marc d’obligacions de la Llei d’economia circular que estipula que tots els establiments de la restauració i del sector turístic del país estan obligats a donar aigua de l’aixeta de franc sempre que un client ho sol·liciti. A més, la Llei obliga els locals a informar-ne de manera clara i visible en algun lloc de la carta o del local. En aquest sentit, Govern va dur a terme unes inspeccions en més d’un centenar d’establiments per valorar quins ho compleixen i quins no. De 118 locals, 6 indicaven degudament la possibilitat de demanar aigua gratuïtament.

De la mateixa manera, la Llei també estipula que els clients poden endur-se a casa els aliments que no hagin consumit i els locals tenen l’obligació d’informar-ne. Dels 118 establiments inspeccionats, tan sols 8 ho compleixen.

Això significa que, independentment de si està ben senyalitzat, els restaurants han de disposar de tàpers o recipients per emmagatzemar aliments. A la Sandra “ja li va bé” que la Llei hi obligui. Té 32 anys i una filla de dos, i quan no s’ho acaba, ho demana per emportar-se. “Ho faig sempre, és habitual i és molt pràctic quan tens una criatura”, va afirmar. La Sandra considera que si el plat està pagat, el local hauria de “facilitar, almenys, una manera per emportar-t’ho” i així no s’acabaria llençant. En aquest sentit, un dels objectius secundaris de la Llei d’economia circular és disminuir el malbaratament alimentari i fomentar la recollida selectiva, la qual va indicar que un centenar dels restaurants inspeccionats complien amb la separació de residus i greixos. Únicament una quinzena no ho fa.

Una proposta per endurir la normativa és imposar sancions. Segons el ministre portaveu de Govern, Guillem Casal, “si fem una política persecutòria, segurament n’obtindrem l’efecte invers” i els establiments hi estan d’acord. No ho veuen necessari, perquè consideren que és una qüestió “que ja es coneix” i, si el client no ho sol·licita, és perquè no ho necessita, no perquè l’establiment “no ho indica”.