“Els antiamiloides alenteixen l'evolució de l'Alzheimer”

Bruno Dubois (1952) és un dels investigadors més reconeguts del món en l’Alzheimer i altres malalties neurodegeneratives. Actualment, és cap del departament de Malalties Cognitives i Conductuals de l’Hospital de la Salpêtrière de París. Avui oferirà una conferència al Centre de Congressos d’Andorra la Vella.

En la conferència que oferirà avui al Centre de Congressos d’Andorra la Vella, parlarà dels darrers avenços en la investigació de l’Alzheimer i, més concretament, dels biomarcadors en fluids corporals. Ens en pot fer cinc cèntims?

Els biomarcadors en fluids es fan servir actualment en la recerca sobre l’Alzheimer, però encara no en la diagnosi de la malaltia. Per què? Per dues raons: perquè no estan validats per les autoritats europees competents en la matèria i perquè plantegen problemes ètics difícils de resoldre.

Com ara quins?

Sabem que aquests biomarcadors poden ajudar-nos a predir si una persona desenvoluparà la malaltia, tot i que no ens permeten afirmar-ho amb certesa. Imagina’t els efectes que pot tenir en la salut mental d’una persona sense problemes cognitius ni símptomes d’Alzheimer rebre la notícia que probablement patirà la malaltia en el futur.

Un altre dels punts que tractarà en la conferència és l’ús de la tecnologia digital per al diagnòstic de malalties neurodegeneratives?

Actualment, estem desenvolupant una eina digital que podria ajudar a identificar en qualsevol persona problemes en el funcionament de la memòria o de l’atenció. És un instrument molt útil perquè ens permet concloure si una persona realment té problemes de memòria o bé dèficits d’atenció. És una distinció molt important a l’hora de fer el diagnòstic d’una malaltia.

També parlarà de l’ús dels antiamiloides en el tractament de l’Alzheimer? Què són aquestes drogues?

Avui dia els antiamiloides no es comercialitzen. S’estan investigant i encara els ha d’estudiar l’Agència Europea de Medicaments, que n’emetrà un veredicte favorable o desfavorable. Vam fer la petició a l’organisme perquè els aprovi el gener. Espero que la resolució es publiqui en els propers mesos.

Quin interès tenen aquestes drogues?

Tot i que no milloren les capacitats cognitives dels pacients, sí que hem observat per primera vegada que els antiamiloides alenteixen l’evolució de l’Alzheimer. Amb aquest tractament, la malaltia continua agreujant-se, però no tan de pressa com ho faria si no en rebés la dosi. Són uns resultats interessants, perquè validen les hipòtesis que la comunitat investigadora ha formulat sobre per què aquestes drogues poden retardar el desenvolupament de la malaltia. Tot i això, cal recordar que aquestes substàncies poden tenir efectes secundaris greus.

Com ara quins?

Poden provocar hemorràgies internes en el cervell dels pacients, per exemple.

Aquest tractament podria comercialitzar-se en els propers cinc anys?

Estic segur que sí. Probablement abans i tot. Si l’Agència Europea de Medicaments aprova els antiamiloides, estaran disponibles a França ben aviat.

En quin projecte d’investigació està treballant actualment?

Tinc diversos fronts oberts (riu). Un dels més interessants per a mi és la construcció d’un centre d’investigació clínica en què farem el seguiment, mitjançant anàlisi de dades, de grans grups de població. Amb aquesta informació volem desenvolupar algoritmes per predir l’aparició de l’Alzheimer i altres malalties neurodegeneratives. En els últims set anys he fet el seguiment d’un grup de població molt gran sense problemes cognitius però amb biomarcadors positius per a la malaltia, i d’aquests només una petita part han desenvolupat Alzheimer. Aquest fet indica que les lesions observades amb els biomarcadors són necessàries, però no suficients, per a l’aparició i evolució de la malaltia. Això significa que probablement hi ha altres factors que contribueixen a la malaltia i que no tenim en compte. Els algoritmes de predicció ens podrien ajudar a estudiar-los.

En quin estat es troba el projecte?

El repte principal del projecte CERMAD ha estat trobar el finançament privat. He aconseguit 16 milions d’euros per tirar-lo endavant.

La seva família ha estat vinculada a l’estudi del cervell des del segle XIX? Què significa per a vostè formar part d’aquesta tradició?

És significatiu que els meus avantpassats s’hagin dedicat a l’estudi de la relació entre la ment i el cervell. Quin és el fonament dels nostres pensaments i emocions? És una pregunta fascinant.