La renovació es podrà fer sense el català en casos “justificats”

El projecte de llei de la llengua pròpia i oficial, que ja està a tràmit parlamentari, deixa una mica de marge a Immigració per concedir la renovació dels permisos de residència i treball sense el nivell mínim de català. Ho fa només en aquells casos que es consideri que hi ha “motius justificats”. En concret, la disposició final primera de la llei –que consta de 48 articles– exposa que “en cas que la persona titular acrediti que no ha pogut seguir la formació de llengua catalana per motius justificats, el Servei d’Immigració pot atorgar la primera renovació”. L’excepció, però, és només en aquesta primera renovació. Després, “la persona titular ha d’acreditar haver seguit la formació abans de la segona renovació, i en el cas que no ho faci, el Servei d’Immigració denega la renovació”.

Perquè aquest nou requisit sigui efectiu, la llei introdueix una modificació a la Llei qualificada d’Immigració, afegint l’article 54 bis, que deixa clar que “en cas que el reglament de quota corresponent estableixi l’obligació de seguir una formació de llengua catalana, el Servei d’Immigració denega la primera renovació d’una autorització d’immigració si la persona titular no acredita haver seguit la formació de llengua catalana esmentada”. Per tant, serà el reglament de cada quota el que establirà si caldrà acreditar el nivell mínim de l’idioma oficial per obtenir la renovació del permís. Evidentment, la llei també especifica que les persones que ja puguin acreditar els coneixements bàsics de la llengua no hauran de fer cap formació.

El text del projecte de llei deixa clar que els canvis per obtenir el permís de residència i treball busquen l’objectiu de “facilitar la integració lingüística i la participació plena en la nostra societat de les persones vingudes d’arreu”, amb la finalitat de “garantir que les persones titulars d’una autorització de residència i treball puguin tenir un contacte mínim amb la llengua catalana durant el primer any d’autorització”. En aquest sentit, es remarca que la nova norma “no tracta d’impedir l’arribada de ningú per raó de llengua, sinó de fomentar l’aprenentatge del català un cop la persona ja viu a Andorra”.

Amb aquesta premissa i l’objectiu de garantir també el dret dels ciutadans de ser atesos en català, el text legislatiu reitera en diversos articles que “els professionals que atenen el públic han de saludar i començar les converses en català”. Se’n fa referència als articles que parlen dels establiments turístics i de restauració, dels equipaments sanitaris i socials, incloent-hi els centres penitenciaris, en el cas del transport públic i en altres professionals que prestin servei de cara al públic. En el cas dels professionals sanitaris, el Govern podrà “autoritzar excepcions” per “raons d’interès públic”

NOVA LLEI

Excepció

La llei preveu una excepció en l'acreditació del nivell de català en el cas de la primera renovació i només per "motius justificats".

Només un cop

L'excepció només es farà una vegada, en la primera renovació. A partir de la segona s'exigirà el nivell mínim de la llengua sense excepcions.

Dirigir-se en català

El text deixa clar que el personal que estigui de cara al públic haurà de saludar i començar les converses en català. S'inclouen els establiments turístics i de restauració, els equipaments sanitaris i socials i el transport públic, entre d'altres.

Sanitaris

El Govern podrà "autoritzar excepcions" per "raons d'interès públic" en el cas dels professionals sanitaris