AFERS SOCIALS
El geriàtric d'Encamp aportarà unes seixanta places concertades
El projecte és fruit d’una iniciativa privada i es construirà al centre de la parròquia a partir de l’any vinent
La ministra d’Afers Socials i Funció Pública, Trini Marín, va informar ahir durant una compareixença al Consell General que es farà una residència per a la gent gran al centre urbà d’Encamp, un projecte fruit de la iniciativa privada. Es tracta d’un edifici de nova construcció que habilitarà 130 places, de les quals “entre un 40% i un 50%” seran concertades, prop d’una seixantena, segons va quedar estipulat a l’acord signat entre el Govern i els impulsors del projecte el mes d’agost. Les obres començaran a partir de l’any vinent i està pendent de fixar els terminis de finalització. “Hi ha tota una feina de projecte en la qual s’està treballant”, va declarar Marín.
El nou geriàtric donarà resposta a la problemàtica dels avis en llista d’espera per entrar a residències, actualment amb 50 persones en total, de les quals 18 estan sense lloc adjudicat, mentre que 32 estan ubicades a algun centre privat i sol·liciten una plaça concertada. En aquest sentit, la ministra va assegurar que s’està donant suport a les 18 persones des del servei d’atenció domiciliària, el qual està pendent de cobrir noves places per treballar-hi.
Marín també va aprofitar la compareixença per informar de l’obertura d’un nou centre de dia a Escaldes-Engordany que tindrà lloc “en els propers dies”. És un projecte fruit d’un conveni amb la Creu Roja que ja ha passat per Govern. Segons la ministra, únicament cal “ultimar” els darrers detalls, com ara el mobiliari. De la mateixa manera, també va recordar la importància del conveni signat amb el comú de Sant Julià de Lòria pels pisos tutelats destinats a la gent gran. Segons Marín, la prioritat és que els avis es mantinguin en l’entorn domèstic “fins que sigui possible”.
Totes dues propostes, juntament amb la construcció de la nova residència a Encamp, tenen la voluntat de pal·liar la problemàtica de les llistes d’espera, una de les mancances reflectides a l’informe que va elaborar l’auditoria Antares al ministeri d’Afers Socials i Funció Pública durant els anys 2017 i 2021, que es va presentar ahir davant de la comissió legislativa d’Afers Socials. Es tracta d’un estudi que la Llei obliga el ministeri a executar cada dos anys per avaluar el seu funcionament. A trets generals, el balanç va ser positiu, destacant algunes gestions, com ara el pla Horitzó 2020, emprès per la planificació d’urgència davant de l’impacte de la pandèmia de la covid-19. També va manifestar el creixement del ministeri tant en recursos econòmics com humans des del 2017 fins al 2021. El seu pressupost es va doblar, concretament un 56%, passant dels 13.898.888 euros als 21.624.596, mentre que el personal es va incrementar dels 133 treballadors socials el 2017 als 230 a dia d’avui. “No podem deixar ningú enrere”, va concloure Marín.
EL MINISTERI ACTIVA UNA BASE DE DADES PER A LA GENT GRAN
El ministeri d’Afers Socials estrenarà una base de dades amb la informació de totes les persones més grans de 70 anys que viuen soles o tenen alguna dependència. Es tracta d’una eina compartida entre els treballadors socials i el ministeri per recopilar les seves dades i oferir-los una millor atenció, com ara saber amb qui viuen o quines necessitats tenen. “És per tenir una informació molt més directa d’ells quan hi ha mancances”, va explicar la ministra Trini Marín. L’eina ja està preparada, tot i que encara es troba en una fase “d’implementació dels últims reajustos”, va detallar. Segons va confirmar Marín, l’eina ajudarà a monitorar la informació i facilitar els indicadors d’anàlisi. De la mateixa manera, Afers Socials potenciarà la història social compartida de les persones beneficiàries del sistema social o sociosanitari a través d’una plataforma en què constarà el seu històric i que serà d’accés per als centres i treballadors socials. Ambdues propostes complementen les mancances que va manifestar l’informe presentat ahir en compareixença al Consell General. Entre d’altres, controlar més la satisfacció de les persones que es beneficien dels ajuts, quantificar el temps d’espera o disposar de més indicadors d’anàlisi per saber les necessitats dels col·lectius.