Reportatge
Andorra distorsionada
Sovint els espanyols escolten i llegeixen notícies que afecten Andorra i que, tot i que tenen una part de cert, donen una imatge falsa de la realitat
Una vista aèria de Sant Julià de Lòria.
Desconeixement, etiquetes anacròniques, i informació a mitges. Aquestes serien tres de les característiques que s’observen en la informació que es dona a l’estranger quan es tracta sobre Andorra i que aquests dies s’han intensificat arran d’algunes temàtiques d’especial interès per a mitjans forans.
El català i els youtubers i la compra d’habitatges per part d’estrangers han omplert pàgines i hores d’informació. Malauradament, a mitges, perquè el que ha arribat al lector o oient no ha estat veraç, possiblement de forma interessada per l’impacte que suposa. No és d’estranyar. Sovint apareixen notícies en què encara es cataloga Andorra de paradís fiscal, fruit de la ignorància. En el darrer mes, Andorra ha estat notícia, bàsicament, segons han relatat els mitjans estrangers, perquè els youtubers han d’aprendre català, i perquè es prohibeix la venda d’apartaments als no residents. Dues informacions inexactes del tot, perquè els creadors digitals no estaran sotmesos a la llei del català perquè el tipus de permís de treball en queda exempt. Tan a prop i tan desconeguts, fins al punt que l’economista Alberto Grazón va posar l’ull en la moratòria per a la compra d’habitatges, expressant la seva complaença perquè es pugui aplicar també a Espanya. Un desig que no és possible perquè a diferència del Principat, Espanya és membre de la Unió Europea i no podria aplicar una mesura que Brussel·les qualificaria de discriminatòria.
Però el que ha quedat a l’oïda dels ciutadans de l’estat veí és que es prohibeix als estrangers comprar un apartament. Això de la moratòria de tres mesos i de regular una fiscalitat especial per frenar l’especulació no ha quedat ni com a tema secundari, simplement s’ha ignorat. Els mitjans espanyols expliquen que els desorbitats preus dels habitatges provoquen un èxode de treballadors a la Seu d’Urgell, i la comarca pateix una escalada de preus.
LA CERDANYA
No es pot negar aquest efecte directe, però de la mateixa manera que a la Cerdanya són clara majoria els pobles forasters. A 16 dels seus 17 municipis, l’habitatge de cap de setmana supera el principal, i als pobles que pertanyen a Girona, la segona residència supera el 60% del total d’habitatges del territori. Evidentment, l’Alt Urgell es troba en la pinça, perquè les segones residències a la Cerdanya també condicionen els preus dels pisos. A Andorra no tothom viatja amb Ferrari ni té comptes bancaris milionaris. I la vida tampoc és tan barata com molts es pensen. Al contrari.