Les consultes no presencials cauen en picat per l'anòmal funcionament

La facturació de visites no presencials ha experimentat una clara davallada aquest any després que s’implantés un nou sistema que obliga a fer-les usant una videotrucada que els metges activen a través de la història clínica compartida. Un sistema que els professionals rebutgen perquè és poc operatiu. El resultat és que, si l’any passat durant el primer semestre de l’any els metges generalistes en van fer 33.665 i 87.329 de presencials, des del gener al juny d’aquest any han estat 3.976 per 112.487. Un percentatge de consultes a distància que frega només el 3,5% del total.

El que els facultatius argumenten són problemes de tipus tècnic –des que la cobertura no sempre facilita la videotrucada que el missatge sms que avisa el pacient per activar-la arriba tard o arriba sense que l’usuari se n’adoni o sàpiga que n’ha de fer– però també d’accessibilitat dels pacients d’edat més avançada, amb menys coneixements sobre l’ús de la tecnologia o directament sense telèfon intel·ligent. Davant els problemes detectats, el mateix Col·legi va recomanar als professionals que no fessin servir aquesta alternativa fins que no es trobés una solució, malgrat que són ferms defensors de les possibilitats de la telemedicina. En una entrevista a Diari TV dilluns passat, el president del col·lectiu, Albert Dorca, va comentar que els mateixos estudis de l’OMS apunten que un percentatge de fins al 50% de les visites d’atenció primària podrien fer-se telefònicament. I va recordar que eviten esperes a les consultes, desplaçaments a persones amb problemes de mobilitat i també absències a la feina.

Però el decret només permet les visites telefòniques quan es tracta de tràmits administratius com ara renovacions de receptes, que són consultes amb una tarifa més econòmica. No succeeix així en les consultes no presencials amb metges de centres estrangers amb convenis amb la CASS. En aquest cas, no hi ha condicionant relatiu al mode de comunicació perquè, tal com van assenyalar des de la Seguretat Social, aquests facultatius no tenen accés a la història clínica compartida. Van apuntar que són consultes no presencials circumscrites “unicament als hospitals amb conveni. No ho poden fer per Assistència Sanitària Col·legial”.

També en el cas dels especialistes aquesta modalitat de consulta ha experimentat una forta davallada. Entre el gener i el juny els metges han fet 103.348 visites presencials per sols 1.705 de no presencials, una caiguda del 88% respecte a les realitzades en el mateix període de l’any anterior. Cal precisar, però, que el volum de visites a distància sempre ha estat més baix en el cas dels facultatius especialistes. Han estat els doctors d’atenció primària els que n’han fet un ús més elevat, motivat també per la pandèmia, que va ser l’origen d’un sistema fins aleshores inexistent. Però el que va ser una implantació obligada per la crisi sanitària es va voler estabilitzar, amb una regulació teòrica que s’ha convertit en complicacions a la pràctica, que ha provocat que ja no s’utilitzin. Una de les voluntats del ministeri era fer difusió entre la ciutadania del seu funcionament.

DERMATOLOGIA I ENDOCRINOLOGIA, ESPECIALITATS SATURADES

La falta de metges és una qüestió d’actualitat que preocupa el ministeri i el mateix col·lectiu, que advoca per accions per captar i retenir talent. En algunes especialitats ja hi ha problemes per cobrir les necessitats, com és el cas de l’endocrinologia, que ara mateix només compta amb un professional convencionat a Andorra. La solució per als pacients que necessiten una consulta amb un especialista que acumula molta llista d’espera és la derivació a l’estranger coberta per la CASS. Malgrat que la Seguretat Social no pot precisar quines són les especialitats amb més derivació per aquest motiu, sí que indica que tant endocrinologia com dermatologia acumulen demores elevades. La segona especialitat és gairebé un clàssic, perquè, tot i que hi ha cinc especialistes convencionats, no absorbeixen tota la demanda. La CASS recorda que, en el cas de visites no preferents, les demores superiors a un mes permeten visitar-se a l’estranger amb cobertura. Els altres elements fixats a la normativa que regula la via preferent per finançar les consultes fora d’Andorra són que únicament hi hagi un professional d’aquesta especialitat al país (el cas de l’endocrinologia), que la derivació l’hagi fet un especialista, que no hi hagi professional en l’àmbit sanitari que es necessita al Principat o que s’estigui estudiant a l’estranger.