EL PROBLEMA DE L'HABITATGE
El preu del lloguer de pisos creixerà per sobre de l'IPC
El Govern ha de definir els percentatges en la transició cap a la descongelació
La ministra d'Economia i Habitatge, Conxita Marsol.
La ministra d’Economia i Habitatge continua treballant per ultimar el contingut de la llei en matèria d’arrendaments, que definirà com es posa fi a la congelació dels lloguers que es va implantar el 2019 a causa de la problemàtica de l’habitatge.
Marsol té l’esborrany fet, però encara ballen els números i s’espera que la ministra doni detalls transcendents, especialment pel que fa a la possibilitat que la llei, que ha de ser aprovada abans de final d’any, no sigui d’aplicació fins al 2025, tot i que és probable que s’hi introdueixin excepcions. Fonts properes al Govern van insistir ahir que amb un text legal es vol donar cobertura a les dues parts fins a final de legislatura, quan deixarà d’exisitir qualsevol mesura governativa que afecti el mercat de l’habitatge.
La número dos del Govern manté la filosofia de fer una descongelació escalada en funció de l’antiguitat del contracte de lloguer. Propietaris i arrendataris del 2015 o anys anteriors en serien els més beneficiats, perquè l’esborrany preveu que l’increment serà la suma de l’IPC més un complement que ha de decidir l’executiu. L’arrendador tindrà el dret d’acollir-se a una pròrroga –que s’havia definit de quatre anys, però que no era definitiva–, i després d’aquest període les dues parts quedaran lliures per negociar un nou contracte. S’ha de deixar clar que aquesta pròrroga permet seguir ocupant la vivenda amb l’increment de la mensualitat, de manera que els propietaris amb contractes més antics siguin els que recuperin més ingressos després del període de congelació.
Del 2015 al 2019 s’aplicarà la mateixa fórmula. L’IPC més un coeficient, encara que de manera degradada, és a dir, de major a menor. D’aquesta manera, els contractes 2018-2019 (s’agrupen) són els que tindran la pròrroga més petita i el suplement que s’hi afegirà serà menor. El Govern considera que amb aquesta llei es dona seguretat jurídica a les dues parts, que no hauran d’estar cada any pendents de la renovació de la llei per saber si poden continuar al pis o si s’aplicarà un augment en funció del cost de la vida.