Reportatge
Activisme per “necessitat”
Nadia Gulham va presidir ahir la taula rodona a la Llacuna per reivindicar els drets de les dones a l’Afganistan, situació que va patir durant el règim dels talibans.
“Soc activista per necessitat, no perquè m’agradi compartir les experiències doloroses que he anat vivint un dia rere l’altre. Si comparteixo aquesta història és perquè és necessari.” Així es va manifestar Nadia Gulham, escriptora i refugiada afganesa, amb relació a l’activisme que va emprendre fa uns anys fruit de l’experiència al país d’origen durant el règim dels talibans.
La família de Gulham va ser destruïda als anys noranta, quan va esclatar una bomba a prop de casa seva, deixant el pare greument ferit i el germà, mort. Davant de la impossibilitat de treballar i sobreviure per la seva condició de dona, va haver de suplantar la identitat del seu germà durant deu anys. Es feia passar per ell. Aquesta és la història trencadora que pateixen “milions de dones com jo”, va declarar.
Gulham considera que el seu cas particular és com “un cop de sort”. No per les atrocitats viscudes, sinó per tenir l’oportunitat de visibilitzar-les arreu del món. “La gent ve a escoltar-me a les conferències i surt molt impactada, em demana què pot fer per ajudar.” L’escriptora va mencionar que, actualment, són 65 els països al món que es troben en alguna situació de guerra, com ara Ucraïna, segons va exemplificar, però no va deixar enrere que cada país té les seves desigualtats i que “no cal marxar a països forans”. En aquest sentit, va adreçar a càmera que les Nacions Unides són “el mediador necessari per posar pau”. I no de qualsevol manera. Va demanar que “no es prenguin accions des dels hotels de cinc estrelles, cal anar al camp, al terreny, i veure el dolor”.
Ghulam va fundar l’any 2016 Ponts per la pau, una associació sense ànim de lucre per fomentar l’educació dels nens i les nenes a Kabul. “Abans fomentava l’educació, ara fomento l’educació amb valors. Perquè educar amb armes també és educació”, va etzibar Ghulam. “Al meu país les dones no tenim drets, estan tots eliminats.” Així va cloure les seves paraules, “el meu país”.
La taula rodona, que va aplegar una cinquantena d’oients, s’emmarca dins de les activitats paral·leles a l’exposició Refugiats. Andorra, país d’acollida, que es pot visitar fins dilluns vinent.