CONVENCIÓ A ANDORRA

Els residents peruans volen tornar a tenir un cònsol honorari

L’objectiu és que s’assessori el col·lectiu en totes les problemàtiques que l’afectin

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

Andorra acollirà aquest cap de setmana la Convenció internacional de peruans a l’exterior (XX Cipex 2023), un òrgan no governamental que treballa pels drets i llibertats dels peruans que viuen a l’exterior, que comptarà amb la participació de representants de col·lectius de peruans en una trentena de països. Durant la trobada, el president de l’Associació de Residents Peruans al Principat d’Andorra (ARPPA), Lorenzo Castillo, aprofitarà per posar de manifest la problemàtica laboral que pateixen els treballadors peruans al país, alguns dels quals han patit represàlies per part d’empreses de la construcció en haver-se queixat de les condicions que els imposen. Segons va explicar Castillo, durant la reunió exposarà la necessitat que Andorra torni a comptar amb un consolat honorari que pugui assessorar el col·lectiu en totes les problemàtiques que l’afectin.

De fet, tal com va recordar Lorenzo, ja hi va haver un consolat honorari que va funcionar fins al 2014, però a partir d’aquell any va deixar de funcionar, quan van destituir Gerardo Gutiérrez-Armesto. D’aquesta manera, des d’aleshores la comunitat de peruans ha quedat “desemparat administrativament i quant a assistència i protecció per part de l’estat peruà”, exposa en una missiva el col·lectiu, enviada a l’ambaixador del Perú a Andorra.

Durant la trobada XX Cipex 2023, que tindrà lloc a la sala d’actes de comú d’Escaldes-Engordany, s’abordaran temes com Bicameralitat i polítiques d’estat, Reforma consolar: consolats democràtics i participatius, Empoderament de la dona en la política, Cooperació internacional i convenis bilaterals i Empresa, comerç exterior i turisme. El consolat del Perú a Barcelona ha posat els ulls sobre el que està passant amb els seus compatriotes a Andorra en el ram de la construcció després que el president de l’ARPPA donés a conèixer, durant una visita a Barcelona, la situació que estaven vivint alguns compatriotes. El fet és que l’associació ha rebut al llarg dels últims mesos més d’una vintena de queixes de treballadors peruans que posaven de manifest abusos laborals als quals estaven sent sotmesos. Durant les últimes setmanes, però, “no s’han registrat gaires casos més i sembla que la situació s’ha calmat”, segurament perquè dues empreses han estat sancionades. Tot i això, l’associació acaba de saber fa tot just uns dies, del cas d’un treballador al qual volen acomiadar de la feina.

REPORTATGE

Aguantar des del silenci Encara que, com s’afirma des de l’associació, hi ha una aparent calma, la realitat és que els treballadors continuen expressant queixes. La prova de l’anormalitat és la por que tenen a parlar públicament i només ho fan des de l’anonimat, perquè l’endemà tenen quasi la certesa que hi haurà una resposta per part de l’empresa. D’aquesta manera s’expressen alguns dels obrers consultats, que apunten cap a l’administrador de Casyre com l’epicentre dels seus problemes i dels abusos que pateixen. I mostren molts dubtes i preguntes que fan referència al seu permís de treball i a la seva residència a la Seu d’Urgell, on també viu el patriarca de l’empresa que sencarrega de fitxar els treballadors al Perú i els trasllada a Andorra. A mesura que surten notícies als mitjans s’intensifiquen el que anomenen “represàlies” i fins i tot la liquidació del contracte d’algun empleat abans de la data acordada. És a dir, quan toca, ja que no es justifica el motiu de l’acomiadament. La tònica general d’aquesta gent és que es troba indefensa i no sap on acudir. Si es queden a Andorra per defensar els seus interessos ho han de fer sense diners per viure i per pagar el bitllet de tornada al seu país. Si marxen, la presumpta irregularitat queda impune. Sembla que la sanció del Govern a Casyre no ha influït en la seva manera de fer. Únicament no els reclama els diners de l’allotjament i de l’alimentació, però és que majoritàriament es van plantar i es van negar a pagar ni un euro més.

tracking