Europa accepta negociar la reciprocitat bancària

El retorn de Brussel·les a la demanda andorrana de revisar les exigències del protocol financer ha estat “positiu”, segons va assegurar ahir el cap de Govern. Xavier Espot va avançar alguns detalls del resultat de la darrera ronda negociadora entre les delegacions andorrana i europea després de l’acte formal de signatura del pacte d’Estat per a l’acord d’associació, que han rubricat els grups parlamentaris de Demòcrates, el PS i Ciutadans Compromesos, i les formacions polítiques extraparlamentàries Socialdemocràcia i Progrés, Acció i Unió Laurediana. I va explicar que després de traslladar a Brussel·les les objeccions a aquest primer document “el que vam fer ahir va ser exposar verbalment les dificultats que ens suscita”, a les quals l’equip negociador europeu va respondre amb “un feedback positiu, hi ha determinats aspectes que ells des de l’inici ja han reconegut que poden ser objecte de negociació i de transacció”. Espot va avançar que dos d’aquests aspectes són la reciprocitat i el pagament dels costos de les auditories.

Cal recordar que el document inicial de la UE fixa que un banc europeu es podria instal·lar a Andorra des del primer dia, però posa molts més obstacles a les entitats del Principat per sortir; haurien de superar una auditoria en un termini de deu anys per fer-ho. A més, el cost dels exàmens sobre l’adaptació al marc europeu del sistema financer hauria de ser costejat per Andorra. “La Comissió ja ens ha avançat que són qüestions negociables”, va dir el cap de Govern, que va recordar que aquest és l’àmbit “en estat més embrionari”. El protocol en principi ha de ser conjunt per a Andorra i San Marino, tot i que el secretari d’Estat d’Afers Europeus, Landry Riba, va apuntar que si els dos petits estats ho esmenen de manera diferent la UE haurà de prendre una determinació i potser accedir a dos protocols.

Sobre la resta de matèries sensibles pendents, Espot va apuntar que “veiem que la situació migratòria i relativa a la lliure circulació de persones s’està resolent de manera satisfactòria” amb el manteniment –amb variacions– d’especificititats com les quotes, el control dels antecedents penals o les mesures de “policia administrativa” que fan referència a àmbits com les expulsions per problemes d’ordre públic. Quant a l’obertura del sector de les telecomunicacions, “també estem bastant satisfets”. D’un costat, les condicions d’obertura passarien perquè qui vulgui instal·lar-se no podrà doblar la infraestructura, sinó usar la d’Andorra Telecom i pagar per la utilització i, “a més, haurà de prestar un servei de la mateixa qualitat” que l’empresa andorrana. “Un filtre enorme des de la perspectiva de la rendibilitat que pot suposar una eventual entrada al mercat de les telecomunicacions”, va apuntar Espot. Aquestes condicions estaran “combinades segurament amb uns períodes transitoris” que facilitaran que si eventualment entren competidors Andorra Telecom “estigui preparada”. Són aquests períodes transitoris els que s’estan abordant, el de l’obertura de les telecomunicacions i el de la fi del roaming.

DEFENSA DE LA LEGITIMITAT DEL PACTE D'ESTAT MALGRAT LES ABSÈNCIES

La Sala d’exposicions del Govern va acollir l’acte formal de signatura del pacte d’Estat, un acord sobre el qual Espot va destacar que “hem volgut que inclogués totes les sensibilitats i poder representar el conjunt de la ciutadania, no ho hem aconseguit al cent per cent, però crec que no treu cap tipus de representativitat ni de legitimitat”. Malgrat l’absència de Concòrdia i Andorra Endavant, “si sumem els consellers dels grups parlamentaris presents i el suport popular que representen els diferents partits polítics estem parlant gairebé el 70 per cent de la ciutadania”. La porta, però, segueix oberta per si s’hi volen afegir, va puntualitzar. Durant el parlament posterior a l’acte de signatura, el cap de l’executiu va fer un repàs als diferents acords assolits en les tres dècades de relació amb la comunitat europea i va insistir que el d’associació n’és la culminació i una font d’oportunitats per al país. “No és el caprici d’una força política”, va reblar, recordant que el pacte d’Estat “compta amb la participació de forces que han tingut un paper rellevant en el procés d’aproximació a Europa”.