FAUNA
Estudi sobre l'estat de l'almesquera, que està en perill d'extinció
El canvi climàtic i les espècies invasores com el visó americà n’amenacen la supervivència
L'almesquera en un dels rius del país.
El ministeri de Medi Ambient juntament amb Ambiotec SLU i Biosfera Consultoria Medioambiental estan duent a terme un projecte de seguiment i observacions indirectes sobre una espècie en perill d’extinció, l’almesquera, un talp aquàtic amb trompa que fa uns 15 cm de llargada. L’activitat que estan realitzant aquest any és la primera de les previstes, una prospecció detallada per inventariar on està distribuïda i en quines conques fluvials és present. “Aquesta espècie és un indicador de l’estat de conservació dels rius que habita, és una classe de paraigua que protegint-la protegim tot l’ecosistema fluvial”, explica el tècnic Alain Grioche, i la seva presència està relacionada amb molt bones condicions de l’hàbitat i el nivell de la qualitat de l’aigua.
Àngel Fernández, un altre dels experts participants al projecte, explica els diversos factors que estan influint de forma negativa en l’evolució de les poblacions d’aquesta espècie. “El canvi climàtic és un d’ells, neva menys i a deshora, aleshores els rius de seguida perden aigua i pateixen espiatges cada cop més acusats.” Hi ha un altre factor com l’abundància d’espècies invasores, un causant de la regressió de l’almesquera és el visó americà. Les poblacions que hi ha a la península ibèrica procedeixen de fuites de granges pelleteres, però també d’alliberaments per parts de grups ecologistes. A més, en els darrers anys, hi ha hagut un increment de projectes relacionats amb l’activitat hidroelèctrica, una energia renovable, però que té un impacte relativament ampli sobre el medi fluvial, perquè altera el règim dels cabals naturals del riu. Això suposa una alteració de la qualitat de l’hàbitat i pot provocar un minvament de la disponibilitat tròfica dels invertebrats, dels quals s’alimenta l’animal.
En el cas d’Andorra a principis dels anys 2000 l’almesquera ocupava tota la conca de la Valira nord, el riu d’Os, el riu d’Auvinyà, el riu Madriu i la conca de l’Arieja que aboca cap a França. “Actualment els mostrejos que estem fent al camp ens confirmen l’existència de poblacions molt interessants aparentment amb alta densitat d’exemplars a les conques del riu d’Os i al Madriu”, explica l’expert. Amb la seva feina estan identificant possibles focus de mortalitat, i també zones que puguin requerir actuacions de conservació i recuperació de l’hàbitat per millorar la connectivitat entre les poblacions.