MERCAT DE L'HABITATGE
Els horaris de treball o tenir fills adolescents 'penalitzen' per llogar un pis
Alguns propietaris intenten evitar famílies amb fills joves o persones que treballen de nit o al sector de l’hostaleria
Vista aèria de la concentració de pisos al centre d'Escaldes.
L’escalada dels preus dels lloguers és imparable. Les restriccions que el Govern encara manté –per poc temps– afecten contractes ja signats, però per als nous les exigències semblen a vegades destinades a deixar el pis buit més que trobar un llogater responsable.
Les immòbiliaries es troben en una situació incòmoda. Sovint veuen condicions inacceptables per afavorir l’ocupació d’un pis i d’altres amb persones que volen lloguer però que no reuneixen un perfil que doni garanties.
Des del sector s’insisteix que els professionals intenten mediar i que s’ha de confiar en les seves propostes, alhora que admeten que hi ha propietaris que especulen amb demandes desorbitades. Quin seria el prototip del llogater ideal des dels ulls del propietari de l’immoble? Hi ha molts matisos però en casos extrems alguns arrendadors aprofiten que es tracta d’un “mercat lliure, sobretot si la negociació es fa directament amb ell” i imposa uns punts que superen de molt el que s’ha de demanar seguint les pautes que marca el Govern. Les fonts indiquen que “hi ha qui no vol llogar si a la família hi ha adolescents, o la persona treballa de nit o a l’hostaleria, perquè consideren que poden molestar els veïns”. Són casos extrems, certament, però més habituals del que es pot suposar.
El vet a les mascotes és majoritari i, posats a exigir, òbviament interessen persones que puguin pagar sense anar ofegats, amb una vida laboral continuada i millor si és un resident de fa anys. Ser resident des de fa poc és un hàndicap. D’entrada, les immobiliàries demanen un contracte de treball, el permís de residència i el passaport per poder entregar la documentació inicial al propietari d’un pis, però també sis mesos dels punts de la CASS.
Des de l’Agència de Protecció de Dades (APDA) s’apunta que aquestes pràctiques són totalment abusives i que, en cas que sigui la mateixa immobiliària qui les demani, incompleix la llei vigent. Tanmateix, en cas que sigui el propietari directament qui demani aquesta informació s’entén que l’interessat accepta la cessió de les seves dades. “Tinc més persones interessades”, acostuma a ser la resposta.
Una consultora de la propietat no ha tingut objecció a denunciar públicament a les xarxes una oferta del tot sorprenent: “M’han donat a la immo un pis per llogar a Encamp, dos habitacions amb pàrquing a 2.000 euros al mes. Un any de lloguer per avançat, dos mesos de fiança i certificat de solvència bancari. Aveure si tinc pebrots de publicar això a la web de la immo sense que em lapidin...”.
Els socis de l’AGIA són conscients que hi ha límits. Els directius de les immobiliàries sostenen que intenten posar filtres i aconsellar els clients que no és bo especular, sinó que sovint és preferible fixar un preu raonable i tenir un llogater de confiança que l’agència recomana.
Perquè ja se sap que les aparences enganyen. Segur que hi deu haver qui accepti pagar 2.000 euros mensuals, però com precisen les fonts, “això no és cap garantia, perquè hi ha gent que guanya molt i també gasta molt i no estalvia”, mentre que famílies més humils “tenen sous baixos però mai deixaran de pagar el lloguer, l’aigua o la llum, i sempre és millor aquest perfil que el risc de deixar de cobrar el lloguer”.
Perquè la capacitat de solvència no es converteixi al cap de poc temps en un problema, hi ha una màxima en el món immobiliari relacionat a l’arrendament: que la renda mensual no superi el 40% dels ingressos del conjunt familiar.
Un dels punts que molesten les agències són els anuncis amb pisos reformats: “No és el mateix una reforma que una actualització, i ens trobem sovint que s’han fet quatre retocs que no tenen res a veure amb una millora substancial de l’apartament.”
L’arribada de temporers agreuja el problema, perquè el fet de compartir l’apartament permet afrontar preus per sobre de la mitjana.
860 EUROS DE MITJANA MENSUAL
El Govern treballa amb la xifra de 860 euros de mitjana mensual. Així ho va exposar la ministra en la darrera reunió del Consell Econòmic i Social (CES) a empresaris i sindicats. No va precisar la metodologia de treball sobre com s’ha extret aquesta xifra, però per lògica els contractes antics fan baixar aquesta mitjana. El preu mitjà mensual dels serveis de lloguer de l’habitatge, independentment el temps d’ocupació o la grandària, se situava en 671 euros l’any 2021.