reportatge
Or líquid a la cistella
L'augment desmesurat dels preus de l’oli d’oliva afecta els compradors perquè és un bàsic de la cuina. La sequera i el canvi climàtic han provocat la disminució de la producció.
L'escalada del preu de l'oli d'oliva està canviant els hàbits dels consumidors.
Comprar oli d’oliva cada vegada resulta més car degut a la sequera i a les altes temperatures que han patit els territoris productors durant els mesos d’estiu i que han minvat les collites. Aquest fet ha provocat un canvi en els hàbits de consum. L’increment sense pausa de l’oli d’oliva, que costa aproximadament vuit euros el litre, ha comportat que els compradors cada vegada l’utilitzin menys i en quantitats més reduïdes. “Amb la falta d’aigua la producció es minva, i el producte és bo però entenc que per la part de qui ho promociona hagi d’apujar els preus perquè sinó no arriba, encara que acabi repercutint en el client final”, lamenta la Mari Àngels, una usuària.
Malgrat considerar normal l’increment de preus en un escenari de baixa producció, aquestes altes cotitzacions no repercutiran com caldria en l’agricultor, en un context en què les cadenes de subministrament en poden acabar resultant beneficiades. Paula Pérez ens explica que “aquesta situació no s’hauria produït si s’haguessin implantat mesures més immediates davant la situació de sequera que hem viscut aquests mesos, perquè no només ha afectat l’oli sinó que també d’altres collites. Tant per a la pagesia com per al client l’increment del preu d’aquest producte és inviable ja que les collites no han estat tan productives com havien d’haver estat i, per als civils, és impossible assumir una pujada de preus generalitzada sense que també hi hagi una pujada dels sous. Penso que els governs haurien de donar més ajuts a la pagesia per pal·liar els efectes de la sequera, però també d’altres problemes que té actualment el sector. I també, mirar de regular el preu d’aquest producte vital en una dieta mediterrània perquè tant els venedors com els clients puguin sortir-ne beneficiats o, si més no, no tenir pèrdues”.
El desconcert i la indignació dels consumidors davant l’escalada de preus ja fa mesos que es fa patent però el fenomen té una explicació molt senzilla. “És una aberració però la pujada es deu als canvis climàtics i les retallades d’aigua. Si la gent col·laborés més a poder regar els camps, en comptes dels jardins dels xalets i aprofitessin l’aigua per als cultius i les coses bàsiques de tota la població general, suposo que no pujaria tant el preu”, ens explica Núria López, una veïna de la Massana.
Davant d’aquesta pujada, el consumidor aposta per altres tipus d’oli, i renuncia a l’oli d’oliva, i més encara al d’oliva extra. “El principal perjudicat de la pujada és el consumidor. Sí que és veritat que el sector ha hagut d’encarir el preu de l’oli, per les circumstàncies del canvi climàtic i la guerra però al final els perjudicats som nosaltres i l’augment és enorme”, ens explica Àlex Flecha, veí d’Andorra la Vella.
Les dades de l’Índex de Preus de Consum (IPC) espanyol difoses al setembre per l’Institut Nacional d’Estadística (INE) indicaven que el producte està al capdavant dels aliments que més s’han encarit en l’últim any, amb un 52,5% anual. Només entre juliol i agost l’oli d’oliva va augmentar el 8,7%, més que cap altre aliment, i en els vuit primers mesos de l’any acumulava una pujada del 25,9%.