Un exambaixador dels Estats Units intercedeix pels Cierco

L’exambaixador dels Estats Units Eduardo Aguirre a Andorra entre el 2005 i el 2009 ens va visitar ara farà un mes i ni va perdre el temps ni va ser una estada de cortesia. El que segons les seves paraules al Diari es tractava d’un viatge per motius personals era en realitat un aterratge amb una atapeïda i molt estudiada agenda de trobades al més alt nivell amb un únic, clar i definit objectiu; intercedir pels germans Cierco per l’afer de BPA. El programa incloïa entrevistes amb el Copríncep episcopal, Joan Enric Vives, el cap de Govern Xavier Espot i alts responsables de les entitats bancàries. A tots els va traslladar el mateix missatge: el cas del banc intervingut amb les seves derivades judicials no eren bones per al país i calia aturar les causes als tribunals i renunciar ambdues parts a les indemnitzacions milionàries, en la mateixa línia de la petició que van fer els Cierco al Govern a finals del juliol passat. La solució hauria d’arribar a través d’una mena “llei de punt final” que per a l’exambaixador era factible, ja que disposava d’uns informes legals de despatxos d’advocats espanyols que avalarien les possibilitats de retirar d’un dia per l’altre les demandes. Alternativa a què els Estats Units, sempre per Aguirre, no hi posarien cap impediment. Una afirmació que no deixa de ser sorprenent ja que va ser el tresor americà, el FinCEN, el que va desencadenar la intervenció de l’antiga BPA. Igual de sorprenent que la resposta que va donar a la pregunta “Quin paper van tenir els EUA en el cas del BPA?” de l’entrevista publicada al Diari l’11 de setembre: “Sé que Banca Privada d’Andorra ha patit molt amb aquest cas i continua patint, i això va fer perdre la confiança dels inversors. El govern americà es va passar de llest. Es va anticipar a problemes que a la llarga no existien i va haver-hi una sobreactuació tant per part del govern espanyol com de l’andorrà. El guisat no estava llest, ho van servir i va provocar una indigestió a tothom.” Un nord-americà que critica els EUA fora del país. Inaudit. Però Aguirre no es va limitar a fer la demanda del “punt final” sinó que de viva veu i a través d’un escrit que els va lliurar va repetir la versió dels fets que tots els implicats i encausats, les seves defenses i els corifeus mediàtics han repetit fins a la sacietat. En resum, que la BPA va ser víctima d’un complot de la policia patriòtica espanyola perquè, segons els afectats i el mateix Aguirre, el banc es va negar a col·laborar en la guerra bruta que el país veí mantenia contra el moviment independentista a Catalunya. Vaja, que ni els afers a Veneçuela, ni la vinculació amb Odebrecht, ni les cases de canvi a Sud-amèrica, ni Landstreet, ni les males praxis de –per a la instrucció del cas– les societats vinculades directament i indirecta a BPA a l’Uruguai a l’Argentina o a Mèxic hi van tenir res a veure. Al finalitzar les trobades, Aguirre es va oferir a ajudar en el que fes falta per poder tancar l’afer de forma “satisfactòria” i ràpida per a totes les parts.

Separació de poders

Tots els interlocutors que es van reunir amb l’exambaixador li van recordar, amb o sense matisos, que la separació de poders imperava a Andorra i per tant no podien fer res perquè l’afer s’hauria i només es podia resoldre als tribunals. Causes que després de cinc anys d’inici tot just s’ha tancat el primer judici, però en el últims dies hi ha hagut novetats no massa favorables als màxims responsables de BPA. Com el processament d’Higini Cierco i vuit exalts càrrecs per presumptament facilitar el blanqueig.

L’actuació d’Aguirre s’assemblaria i molt al que es coneix com fer lobby. La d’un excap de govern, exministre i exambaixador que hauria intermediat a saber.

FULL DE RUTA

Agenda atapeïda

El diplomàtic nord-americà va arribar a Andorra amb l’objectiu de mantenir entrevistes amb representants del més alt nivell polític i de l’entorn financer. Demanda coneguda

El discurs que va desplegar Aguirre coincidia amb el que van fer arribar els expropietaris del banc al Govern el juliol passat d’aturar totes les causes.

Argumentari recurrent

BPA va ser víctima d’un complot de la policia patriòtica espanyola. Ni Veneçuela, ni les societats vinculades d’Uruguai, Mèxic i Argentina hi van tenir res a veure.

Quinze línies Un americà vs Amèrica

El motiu de la visita de l’exambaixador va ser una veritable sorpresa per a tots els interlocutors. Alguns reconeixien que si ho haguessin sabut potser no l’haurien rebut. Aguirre però no va dubtar a estendre la sorpresa a tots els ciutadans. Només calia llegir l’entrevista del Diari per trobar, i crec que no exagero si dic per primer cop, un nord-americà i a més representant diplomàtic que censura sense embuts l’actuació del seu país en territori estranger.