Augmenten les denúncies per assetjament sexual en l'àmbit laboral

El departament de Polítiques d’Igualtat ha rebut quatre denúncies per assetjament sexual i per raó de gènere el 2023, que significa un increment respecte a anys anteriors, tal com va afirmar la cap d’àrea de Polítiques d’Igualtat, Mireia Porras, que va assegurar que “l’habitual són un o dos casos”. Porras va deixar clar que “l’assetjament existeix, però no acaba d’arribar a l’àrea”. Segons la cap, és gràcies a l’aprovació de la llei 6/2022 que acota mesures molt clares amb relació a la igualtat de sexe en l’àmbit laboral i a causa del moviment que s’està duent a terme quecomencen a arribar casos, “i pensem que n’hi haurà més”. D’aquests quatre casos, dos relacionats amb assetjament sexual i dos per raó de gènere, un s’està resolent a la Batllia.

En aquest sentit, el Govern va aprovar un decret que obligarà les empreses de l’àmbit privat a desenvolupar un codi propi per prevenir i abordar les conductes d’assetjament sexual i per raó de sexe en un termini màxim de dos anys. “Hem deixat aquest termini per facilitar la tasca de les empreses”, va expressar Mariona Cadena, secretària d’Estat d’Igualtat. L’obligació de desenvolupar aquest protocol serà per a totes les empreses i organitzacions, associacions i federacions, incloses les entitats sense ànim de lucre, sense diferenciar pel nombre de treballadors que tinguin i es durà un control des del servei d’Inspecció de Treball. Entre els requisits que s’estableixen destaca la tasca preventiva de l’empresa i el seu compromís d’assolir un espai de treball que sigui respectuós. Quant a les conductes d’assetjament, es diferencien un total de quatre situacions: l’assetjament sexual, l’assetjament per raó de gènere, l’assetjament verbal i l’assetjament no verbal.

El codi també estipula tres fases des del moment que es rep la denúncia fins a la seva resolució. En la primera fase s’estableix la comunicació de la denúncia, que tindria una durada màxima de tres dies i podria fer-la tant la víctima com una persona observadora, i s’hauria de presentar per escrit a les persones de referència designades per l’empresa, un mínim de dues persones formades específicament en aquest àmbit, en què una representaria l’empresa i l’altra els treballadors. Aquesta primera fase tindria una durada màxima de tres dies. En la segona fase, es procediria a realitzar la denúncia interna i la investigació exhaustiva que duria a terme una comissió d’un mínim de tres persones, en què s’inclouria les persones de referència. La tercera fase englobaria el procés de resolució i es disposaria d’un màxim de vint dies per decidir si hi ha evidències. En cas afirmatiu es procediria a la incoació de l’expedient disciplinari i adoptar la sanció en funció del tipus d’infracció. A més, la víctima tindria suport psicològic, assessorament judicial, així com modificacions en l’àmbit laboral.