El fons, un projecte aturat i de futur incert

El fons de l’habitatge, el que havia de ser eix vertebrador de la inversió publicoprivada en aquest àmbit, és un projecte aturat i a hores d’ara no és clar si acabarà tenint futur. Una “incoherència” legislativa impedeix que funcioni i les opcions són dues: o es corregeix aquesta disfunció o s’abandona aquesta idea i aquesta col·laboració publicoprivada s’executa a través d’altres fórmules. És una de les qüestions que va exposar ahir el director de l’Institut de l’Habitatge, Josep Maria Pla, en una llarga compareixença davant els consellers generals de les comissions legislatives d’Afers Socials i de Política Territorial, que va centrar en les recomanacions que fa l’institut per solucionar la crisi actual per la falta d’immobles i l’escalada de preus.

Sobre la qüestió concreta del fons, va especificar que el problema que s’han trobat és que, segons la llei que el crea, la de l’institut, ha de seguir el marc regulador dels organismes d’inversió col·lectiva i estar sota la supervisió de l’Autoritat Financera (AFA). Però la concepció del fons no és la de cercar una rendibilitat econòmica –en tot cas social–, que sí que és l’objectiu dels organismes d’inversió col·lectiva. “És una incoherència de base entre l’objectiu del fons i la regulació que se li ha d’aplicar i està aquí aturat”, va indicar. Per tant, “s’ha de dirimir si es vol activar el fons i fer una modificació legislativa o si es busca una altra sortida”.

PROPOSTES

Per posar més oferta immobiliària al mercat, va apuntar el coliving com una de les accions d’incidència relativament ràpida, malgrat que cal acabar d’afinar la regulació. Pla va indicar que pot ser una sortida per reconvertir hotels i una solució d’habitatge per a immigrants que arribin al país, joves que s’emancipin o persones grans que viuen soles, però encara són autònomes. Però Pla també va posar sobre la taula la necessitat d’establir mesures per garantir que els nous habitatges es dediquen per a vivenda de residents i evitar, per tant, la inversió immobiliària especulativa taxant-la –i va puntualitzar que no només és inversió estrangera–, però també la conversió d’un habitatge residencial en pis turístic o que serveixi per domiciliar societats i poc més. Va apuntar la problemàtica dels pisos buits, amb 2.600 amb poc consum elèctric i 1.700 que ni tan sols tenen contracte. I per a Pla la cooperació publicoprivada és bàsica per posar més oferta al mercat perquè “no tindrem diner públic suficient per generar habitatge”.

I al mateix temps que Conxita Marsol explicava el nou projecte de llei de descongelació dels lloguers, Pla afirmava que les pròrrogues successives han perjudicat l’entrada de nova oferta de lloguer al mercat perquè han generat inseguretat als propietaris.

CLAUS

1 'Coliving', habitatge per a residents

L’Institut de l’Habitatge aposta per fomentar el coliving i per implantar mesures que els nous habitatges o aquells buits es dediquin a casa per a residents. Aposta per taxar l’especulació.

2 Fomentar la col·laboració publicoprivada

El diner públic no és suficient per fer parc immobiliari protegit i, per això, s’advoca per la col·laboració publicoprivada. Era el sentit del fons d’habitatge tot i que Pla recorda que hi ha altres vies.

3 Una regulació que doni garanties

El director de l’institut aposta per una regulació que doni garanties a les dues parts en el cas del lloguer i indica que les successives pròrrogues han estat una trava per augmentar l’oferta.

EL REGISTRE DE CONTRACTES TINDRÀ MENYS DADES DE LES QUE ES PRETENIEN

Una altra de les qüestions que van sorgir durant la compareixença i amb la qual van insistir consellers de Concòrdia i del PS va ser la problemàtica de la falta de dades. De fet, Pla va donar dades de l’enquesta de condicions de vida del 2020 perquè no s’han publicat encara ni les del 2021 ni les del 2022. Llavors en 3.200 llars tenien problemes per assumir la despesa de l’habitatge. Ara es desconeix aquesta xifra. El registre d’habitatges de lloguer era una altra eina apuntada com a essencial la legislatura passada per tenir una radiografia realista sobre els preus. Ara es posa en marxa, però amb menys dades de les que l’institut hauria volgut. Josep Maria Pla va indicar que la base de dades inclourà l’adreça, el preu del lloguer i els metres quadrats. Per a ell serien complements interessants el nombre d’habitacions o quantes persones hi viuen per constatar si es donen situacions “d’amuntegament”. Però va valorar en positiu que “és un primer pas i que segurament l’anirem enriquint”.