L'acord amb la UE preveu un model d'immigració “asimètric”

El secretari d’Estat d’Afers Europeus, Landry Riba, va catalogar de “bona notícia” el fet que en la negociació de la lliure circulació de treballadors ja s’està parlant d’un sistema de quotes i d’un sistema de verificacions d’antecedents penals. Riba va posar en relleu durant l’entrevista realitzada ahir al Parlem-ne de Diari TV que, tot i que encara està al damunt de la taula de negociacions, s’està intentant construir un model d’immigració “asimètric” per als nacionals dels estats membres de la UE: “Ells hauran de passar alguns filtres per residir a Andorra que no s’aplicaran als nacionals andorrans que vulguin residir fora del país.” Riba va assegurar que la modulació d’aquesta solució es basa en el precedent creat per Liechtenstein. El secretari d’Afers Europeus va explicar que tot i que encara s’estan definint, també es treballaria al voltant de tres quotes principals: la quota per a persones econòmicament actives, la de les persones sense activitat que correspondria als passius, i les quotes per als permisos de residència de menys de dotze mesos que habitualment es coneixen com a temporers. En el model que s’està negociant també es demana que el sistema de quotes es pogui revisar de forma periòdica.

Pel que fa als antecedents penals, per als nacionals dels estats membres de la Unió Europea es parteix d’una autodeclaracióinicial que pot ser verificada pel servei d’Immigració, en funció del contingut. En el cas que el sol·licitant estigui empleat en un dels que es consideren sectors sensibles, com ara l’educació, les finances, la seguretat o la salut, es procedirà a una verificació sistemàtica que durà a terme l’empleador. Riba va assegurar que aquest sistema “no varia gaire en el risc que s’assumeix en la situació actual”, i va recordar que actualment només es refusa un 2% de les peticions a causa dels antecedents penals. Quant als sol·licitants de països de fora de la Unió Europea, Andorra tindria llibertat sobre si continuar amb la regulació duta a terme fins ara o si cal fer una modificació.

En les professions liberals, es demana un sistema d’autorització prèvia, similar a l’actual. En el cas que hi hagi prestació de serveis per a les professions titulades es demana que hi hagi una autorització des del primer dia, com es fa actualment. “Ho hem demanat, sent conscients que aquesta demanda és contrària a un article de la directiva de prestació de serveis”, i es crearia un precedent que per la nostra dimensió no afectaria el mercat, però sí en l’àmbitjurídic. La Comissió, en aquest cas, “mostra resistència” perquè és contrari a la pràctica habitual, però “s’ha de valorar quin impacte és més sever”. Segons Riba, l’impacte d’una lliure prestació de serveis en alguna professió tindria més repercussió, però generalment no hi hauria motius per pensaren un increment exponencial com s’ha vist, per exemple, a Liechtenstein, però va puntualitzar que sí que hi hauria un impacte en l’acceptabilitat del referèndum, en ser un col·lectiu nombrós.

ELS DIFERENTS ESCENARIS QUE OFEREIX ACTUALMENT LA TAULA DE NEGOCIACIÓ

Landry Riba també va exposar els diferents escenaris que es podria trobar Andorra depenent del curs de les negociacions i va destacar la importància de finalitzar el procés amb un missatge coherent amb la voluntat d’arribar a un acord. Segons Riba, actualment la urgència per tancar l’acord és causada pel fet que la Comissió es renovarà a l’abril. Si s’arribés a un acord en aquest període, al gener s’iniciaria la redacció del text i es podria portar a referèndum en el termini d’un any “per poder explicar bé l’acord als ciutadans”. En cas de no arribar a un acord satisfactori, en fer-se la renovació de la Comissió es podria trobar amb nous membres que volguessin revisar totes les qüestions ja abordades, fent passos enrere o allargant novament la negociació, “la qüestió és que no es pot allargar gaire temps més la negociació perquè tenim qüestions aprovades el 2015 que quedarien obsoletes”. Sortir de la taula de negociació o un referèndum negatiu seria per a Riba una de les opcions menys interessants, ja que mostraria una forta incoherència amb la voluntat d’associació.