Cultura vol ampliar la distància de protecció cautelar dels béns

Tant el ministeri de Cultura, com el departament de Cultura i el consell assessor del patrimoni cultural, treballen per elaborar un nou text legal que actualitzaria la Llei del 15/2014 que indica que la distància de protecció cautelar dels béns immobles d’interès cultural establerta pel patrimoni cultural d’Andorra és de vint metres. Així es va publicar ahir a través del Butlletí el Consell General en resposta escrita adreçada al conseller general del grup parlamentari de Concòrdia Jordi Casadevall, respecte als entorns de protecció dels béns immobles d’interès cultural.

El Govern indica que els 20 metres resulten “majoritàriament insuficients” per garantir la conservació dels monuments, sobretot en el cas dels que estan situats en zones no urbanitzades. La llei ja va ser una modificació de la Llei del 09/2003 i, segons s’inclou en el text, els entorns de protecció “no s’estaven resolent a un ritme adient” i van generar “controvèrsies quant a les competències entre les administracions per una divergència en criteris”. D’aquesta manera, la voluntat és afavorir i millorar la identificació, la gestió i la conservació dels béns d’interès cultural. Es destaca, a més, que es farà èmfasi en els conjunts històrics i els paisatges culturals, i que es plantejaran diferents instruments de protecció en funció de les especificitats de cada bé d’interès cultural.

En el text també queda escrit que tant el ministeri com el departament donen preferència a aprovar els entorns de protecció dels monuments que hagin estat subscrits a la candidatura multinacional, que es vol incloure a la llista representativa del patrimoni mundial Els testimonis materials de la construcció de l’estat dels Pirineus: el coprincipat d’Andorra. Un exemple d’aquests béns és l’església de Sant Serni de Nagol, ubicada a Sant Julià de Lòria. El Govern va assegurar que es mantenen els treballs per als dossiers d’estudi d’altres monuments d’interès cultural del país.

D’altra banda, i en una altra resposta, el ministeri va explicar que l’edicte de protecció de l’església de Sant Miquel d’Engolasters està previst per ser publicat al BOPA el 2024, monument també inscrit a la candidatura per a la llista del patrimoni mundial. També s’inclou que tots els entorns de protecció dels 14 béns immobles d’interès cultural que han estat decretats pel Govern estan recollits en els plans d’ordenació i d’urbanisme parroquials.