Josep Maria Rossell, president del Consell Superior de Justícia

El síndic general, Carles Ensenyat, va escollir Josep Maria Rossell com a nou president del Consell Superior de Justícia, en substitució d’Enric Casadevall, que es jubila després de dos mandats al capdavant de l’organisme. Ensenyat no va dubtar a afirmar que Rossell era “la primera opció, la més ferma i decidida”, i es va estimar millor no revelar els altres possibles noms que també haurien optat al càrrec. A l’hora de definir les fites del futur president, el síndic va posar en relleu que Rossell hauria de fer front a la tasca de “ressituar la justícia”, una tasca que va definir d’“important i delicada”, tot manifestant que la justícia ha de ser “àgil, ràpida i ponderada”, i que hi ha “molts equilibris a trobar”. En aquest sentit, Ensenyat va nomenar específicament el pla de xoc que haurà de ser implementat pel nou president amb certa urgència per fer front al “col·lapse” que pateix la justícia.

Josep Maria Rossell va néixer a la Massana i té una llarga trajectòria dins del món jurídic, com va destacar Ensenyat, ja que es va iniciar com a secretari judicial, va exercir com a advocat amb despatx propi i finalment va ser escollit ministre, època en la qual es va aprovar la Llei òmnibus de reforma de la justícia, “que ara haurà de posar en marxa”, va subratllar el síndic.

El nomenament es va donar a conèixer després que Albert Andrés Pereira, president del Tribunal Superior de Justícia, informés que Ramon Camp Batalla havia estat escollit membre representant de batlles i magistrats. Camp té nacionalitat andorrana i, a més de comptar amb una destacada carrera política i judicial a Espanya, ha estat membre destacat del món jurídic andorrà. Des del 2014 ha estat col·laborant amb el Consell Superior de la Justícia com a assessor i coordinador en matèria de formació. Entre d’altres comeses, va ser redactor del projecte del reglament de l’estatut de les carreres judicial i fiscal, aprovat pel CSJ l’any 2016, base de l’actual reglament, així com també coredactor del recull d’obligacions i valors deontològics de magistrats, batlles i fiscals. Camp va destacar la seva voluntat de “contribuir a un procés de millora” de l’administració de la Justícia, comprometent-se “a orientar les mesures necessàries per afrontar els reptes que es plantegin”, sense perdre “l’equilibri i de la ponderació”.

Queden pendents els nomenaments dels dos coprínceps, on orbitava el nom d’Olga Adellac, per part de Joan-Enric Vives, i el de Joan Cabeza, per part d’Emmanuel Macron, i del cap de Govern, que encara no està decidit. Respectar la paritat que estableix la Llei d’igualtat podria ser un factor determinant en l’elecció dels membres, que juraran el càrrec el 14 de novembre al migdia.

L'ELECCIÓ DEL RAONADOR

El procés per a la selecció del nou Raonador va plantejar algunes qüestions, com va informar el síndic general. La primera va ser la d’escollir-lo a través d’entrevistes privades, tal com va expressar la majoria formada per Demòcrates, Ciutadans Compromesos i el PS. També es van debatre els requisits dels candidats i es va optar per seguir la Llei del Raonador, que fixa que qualsevol andorrà major de 18 anys s’hi pot presentar, tot instant a un futur canvi de la llei perquè es marquin els criteris.

L'EXMINISTRE PRIORITZA LA IMPLEMENTACIÓ DEL PLA DE XOC

Josep Maria Rossell, en un primer avançament fet al Diari d’Andorra, va explicar que una de les prioritats seria la implementació del pla de xoc: “Un dels temes més urgents és analitzar en quin estat es troba la implementació del pla de xoc, que ha de tenir un impacte important en la millora dels retards de les sentències, i llavors podrem anar al gra de quines són les necessitats.” Rossell va explicar que s’haurà de veure, per exemple, “si totes les places que es van sol·licitar estan cobertes”, i veure en concret què “és el que manca a nivell d’administració en d’altres qüestions que no siguin únicament materials”. Finalment, l’exministre va esmentar l’abordament de qüestions legislatives. “Tot això ha d’ajudar a fer que la justícia sigui millor”, va concloure, tot i que també va insistir en el fet que el nomenament havia estat recent i que volia fer una anàlisi dels diferents dossiers per fer-se una idea global de la situació abans de definir les actuacions. La modificació de la Llei de la Justícia, coneguda popularment com el pla de xoc, va ser aprovada l’any 2022, sent Josep Maria Rossell ministre d’Interior i Justícia, i preveia, entre d’altres mesures, la creació de vint-i-cinc noves places, la fixació de nous recursos, una professionalització del sector i un canvi d’instrucció especialitzada a general per a determinats delictes.