La UE dona dos anys per al 'roaming' i la liberalització

La negociació per a l’acord d’associació amb la Unió Europea no està sent facil –com ja es preveia–, però especialment dura és la posició de Brussel·les pel que fa a la generositat per mantenir de manera transitòria el roaming i el monopoli d’Andorra Telecom. A dia d’avui la proposta comunitària és de dos anys per a ambdós casos i s’han anat rebutjant les contrapropostes andorranes, que demanaven més temps per a l’adaptació, tot i que s’han reduït els tempos. Fins i tot es posa en dubte la supervivència de l’operador públic si la UE no canvia de parer.

Així es plasma en el document que el Govern ha entregat als consellers generals de la comissió legislativa d’Exteriors per a la reunió amb el president, David Macallister, i la vicepresidenta, Zeljana Zovko, de la comissió d’Afers Exteriors del Parlament Europeu, que va estar a Andorra dimecres i ahir. En el document s’apunten els possibles punts de discussió en el marc de la reunió.

Andorra demana un període transitori per adaptar l’actual sistema de roaming i assumir la fórmula que funciona als països comunitaris. D’aquesta manera, no serà fins que hagi transcorregut aquest termini de temps quan els ciutadans del país pagaran a l’exterior el mateix que paguen ara dins d’Andorra, i els turistes abonin aquí el mateix que als països d’origen. En el document s’exposa que l’acord actualment en negociació amb la UE preveu que el roaming només es mantindrà durant un període transitori. “Actualment, Andorra demana un període comprès entre cinc i sis anys, mentre que la UE només ofereix un període màxim de dos anys. Aquest període d’almenys cinc anys és el mínim indispensable per garantir la viabilitat financera de l’actual operador públic, Andorra Telecom. I no cal oblidar que en aquell moment, els estats membres de la UE disposaven d’un període transitori de deu anys a aquest efecte”, s’afirma en el document al qual ha tingut accés el Diari.

Pel que fa a la liberalització del mercat de les telecomunicacions, la proposta inicial de període de transició era de quinze a cinc anys, que “reflecteixen un important esforç de convergència i que hauria de permetre dur a terme totes les reformes necessàries per implementar totalment l’acquis de la UE, seguida de tres trams d’un any per assolir la liberalització completa del mercat”. La UE es manté igualment ferma i segueix defensant un període únic de dos anys.

El Govern es queixa perquè sosté que la solució, “molt immediata i no progressiva”, fa impossible dur a terme les reformes necessàries per conformar-se a l’acquis de la Unió Europea en matèria de telecomunicacions i preparar l’obertura del mercat de forma adequada i, per tant, perquè l’operador públic actual pugui competir amb altres empreses sense precipitar la seva desaparició.