POLÍTICA DE VIVENDA
El Govern estudia què fer amb el Fons de l'habitatge, ara aturat
Encara no s’ha pres una decisió sobre el canvi legislatiu, necessari perquè sigui operatiu
L'edifici Casa Aristot Mora, que acull els pisos socials.
El director de l’Institut de l’Habitatge, Josep Maria Pla, va explicar aquesta setmana que la posada en funcionament del Fons de l’habitatge, que s’havia de nodrir amb aportacions públiques i privades per impulsar projectes de vivenda a preu assequible està aturat a conseqüència d’una incoherència legislativa. I que era necessària una modificació de la regulació perquè fos efectiu. Qüestionat sobre aquesta situació i si pensa impulsar la correcció de la regulació o bé descartar finalment la fórmula, l’executiu apunta que encara no té una decisió presa i que està estudiant què fer.
El juliol del 2022 el decret per regular el funcionament del Fons, previst a la Llei de creació de l’Institut de l’Habitatge. Estava concebut com un organisme d’inversió col·lectiva, publicoprivat, destinat a la promoció d’habitatge de lloguer a preu assequible al Principat d’Andorra i supervisat per l’Autoritat Financera (AFA). Però, més d’un any després, Pla va explicar als consellers de les comissions legislatives d’Afers Socials i Política Territorial que no ha arrencat encara perquè s’hauria de regir per les normes dels organismes d’inversió col·lectiva, però la seva missió entra en contradicció amb la d’aquest tipus d’instruments financers que cerquen una rendibilitat econòmica. No és pas la missió del fons de l’habitatge que, en tot cas, cerca una rendibilitat social.
La Llei d’economia digital reduïa la inversió que han de fer els residents sense activitat lucrativa al Principat a 400.000 euros si és que la dipositaven al fons de l’habitatge. Una possibilitat que ha quedat a l’aire.
MÉS DE CENT PETICIONS PER ALS PISOS SOCIALS
Una de les missions de l’Institut de l’Habitatge és gestionar els pisos de la Casa Aristot Mora, pisos per a persones en situació de vulnerabilitat i que tenen associat un programa de suport social al darrere. L’Institut va rebre 109 sol·licituds d’inscripció per a entrar en un dels vint habitatges –l’edifici té dos pisos més però estan a l’abast d’Afers Socials per atendre situacions d’urgència. Pla va revelar durant la compareixença que 49 d’aquestes demandes es van desestimar per no complir amb els requisits, set per no aportar la suficient documentació i se’n van resoldre favorablement 53. Qui no va entrar queda en una llista d’espera, que el director de l’Institut de l’Habitatge va indicar que s’ha anat movent per algunes renúncies de persones que o bé no han acceptat la condició del suport social o bé han superat la situació de dificultat i han deixat l’habitatge. Sobre el paper que tindrà l’Institut en la gestió dels pisos que s’incorporaran al parc públic un cop culminin les reformes dels immobles adquirits pel Govern, Pla va apuntar que encara no el saben.