El Govern vol més presència al país de la Unió Europea

El Govern manté la convicció que les negociacions amb Europa es poden tancar abans de final d’any, un termini discutit per alguns sectors, especialment una part del financer que creu que caldrà més temps per negociar condicions més favorables. Però la voluntat de l’executiu es manté ferma, tal com ho exposa en el document que va ser entregat als consellers generals i en el qual es posa molt èmfasi en la necessitat que la UE col·labori perquè la ciutadania senti Europa més propera i que el pas que farà amb l’acord d’associació és positiu. L’executiu és conscient que la percepció d’una part de la població no té aquest concepte i sap que ha de treballar per un resultat favorable en el referèndum.

Però el punt central ara és assegurar la salut del sistema financer. El cap de Govern, Xavier Espot, es reunirà dimecres que ve amb el vicepresident de la Comissió Europea encarregat de les Relacions Interinstitucionals i de la prospectiva, i responsable polític de la negociació de l’Acord d’Associació amb Andorra, Maros Sefcovic, amb els bancs com a eix de la trobada.

Espot havia demanat al sector un document propi que fos útil per incorporar en la versió preliminar esmenada del protocol de serveis financers. Andorra i San Marino van treballar la setmana passada en un text consensuat i segons Espot s’hi van incorporar algunes de les aportacions dels bancs, tot remarcant que no es tracta d’un document definitiu i que “està obert a introduir totes les matisacions que facin falta, no només dels bancs, sinó d’altres negocis dins del sector financer”. Altres fonts, en canvi, van assegurar que els bancs se senten molestos perquè el seu document no ha estat tingut gaire en compte, atès que va ser lliurat dimecres passat, el mateix dia que va ser transmès a la Comissió el document consensuat, segons s’exposa en un correu a tots els membres del pacte d’estat de Jordi Olivé, cap de relacions institucionals de la secretaria d’Estat per a la Unió Europea (UE).

En l’altre document lliurat a la comissió d’exteriors, el Govern és conscient que caldrà ser molt proactiu per guanyar el referèndum vinculant. En aquest sentit, defensa un esforç de comunicació, no només per part del Govern, sinó de tots els actors implicats, per tal d’explicar el contingut del text als ciutadans: “Quan s’arribi a un acord, serà essencial que les institucions europees es facin visibles a Andorra, transmetent un missatge que reforci els resultats obtinguts i les realitats de l’acord. És important apropar la UE, desconeguda pels andorrans, als diferents sectors per començar a treballar de manera conjunta i establir una relació de confiança a llarg termini, i fer que aquest missatge sigui més potent, caldria promoure més visites, on els representants de les institucions europees o dels estats membres puguin adreçar-se als ciutadans”.

EL 95% DE L'ACORD MARC ESTÀ PACTAT

Andorra comparteix amb la UE la voluntat d’arribar a un acord abans de la fi de l’any en curs, sota la presidència espanyola del Consell de la UE. Per aconseguir aquest objectiu, s’han programat sessions mensuals de negociació, marcant així una acceleració del ritme de les discussions. L’executiu destaca que, tot i que hi ha assumptes delicats encara en curs de negociació, el text de l’acord està molt avançat. Per exemple, el 95% de l’acord marc està actualment establert.

L'OPORTUNITAT QUE S'ACCEPTI LA PETICIÓ D'ESPANYA SOBRE EL CATALÀ A LA UNIÓ EUROPEA

Andorra presenta una singularitat que només comparteix amb Islàndia (i en certa manera amb Noruega) en tot el mercat interior de la UE en termes de represa de l’acquis de la UE. Es tracta de la necessitat de traduir els textos europeus a la llengua oficial del país: el català. Aquesta situació es deu al fet que el català no forma part de les 24 llengües oficials de la Unió, tot i que és la 14a llengua més parlada a Europa. El Govern proposa demanar l’opinió de la Comissió d’Afers Estrangers (AFET) del Parlament Europeu, sobre la proposta d’Espanya de fer reconèixer el català, el basc i el gallec com a llengües oficials de la UE. I es pregunta si el projecte té possibilitats d’èxit a curt termini. El català no és llengua oficial i de treball de la Unió Europea, però sí que s’ha reconegut un ús oficial limitat de les llengües oficials espanyoles.