La persecució de l'assetjament a la feina no es limitarà a l'àmbit laboral

“Les mesures preventives i d’abordatge de les conductes d’assetjament sexual i per raó de sexe són aplicables a totes les persones treballadores de l’empresa, entitat del sector privat o organització, en el seu entorn laboral, i tenint en compte que els límits d’aquest entorn laboral no estan determinats ni pel lloc físic ni per la jornada laboral ni per la forma de vinculació jurídica amb l’empresa”. Així s’indica al decret d’aprovació de les disposicions mínimes respecte a les mesures preventives i d’abordatge de les conductes d’assetjament sexual i per raó de sexe a les empreses i altres entitats del sector privat, al que ha donat llum verd recentment el Govern. Aquest apartat del decret, que ja s’ha publicat al BOPA, vol deixar clar quin és l’àmbit d’aplicació del mateix que va més enllà de l’entorn laboral.

A més, el decret assenyala que la responsabilitat de l’empresa abasta la protecció de les persones que hi treballen davant de conductes d’assetjament, tant produïdes entre persones de l’empresa com per persones externes que hi estiguin vinculades, encara que no hi tinguin un vincle laboral. Per a aquests casos, s’indica, “s’han de preveure clàusules específiques per a les empreses proveïdores o usuàries mentre interactuïn amb les persones treballadores de l’empresa”.

En l’exposició de motius del decret, s’indica que “en l’àmbit de les empreses i d’altres entitats del sector privat, una de les formes més efectives de materialitzar la prevenció és adquirir un compromís ferm de tolerància zero davant l’assetjament sexual, així com crear un marc de relacions laborals igualitàries”.

I s’afegeix que un element clau per abordar i tractar l’assetjament sexual i per raó de sexe a les empreses i altres organitzacions “és definir els procediments i les accions perquè totes les intervencions es duguin a terme de manera coordinada i eficaç, així com les obligacions legals de l’empresa i de les persones treballadores, de manera complementària i sense que afecti l’aplicació de la normativa vigent en la matèria”.

Respecte a les accions preventives que ha de dur a terme l’empresa, s’indica que cal que defineixin les accions que permetin evitar situacions que puguin resultar ofensives, discriminatòries o abusives, i identificar els factors que contribueixin a crear un entorn laboral lliure d’assetjament.

Alguna d’aquestes accions, s’afegeix, poden conduir a la implementació de polítiques d’igualtat i una organització del treball que dificulti l’assetjament sexual i l’assetjament per raó de sexe, o a la implementació d’accions de sensibilització, informació i formació, entre altres. En qualsevol cas, “les accions de prevenció que es duguin a terme han de facilitar la intervenció en origen, s’han de planificar, executar i avaluar i han d’incorporar la perspectiva de gènere”.

El decret també indica que la sensibilització, la informació i la formació són estratègies bàsiques perquè la plantilla conegui i assumeixi la seva responsabilitat. “En tot cas, i com a mesura proactiva, l’empresa ha d’aprovar accions de sensibilització i formació extres quan es produeixen queixes o denúncies relatives a l’assetjament sexual o per raó de sexe”, s’assenyala.

Les accions preventives persegueixen els objectius de vetllar perquè els entorns de treball siguin respectuosos, de promoure un canvi en les actituds en relació amb el rol de les dones en la feina de construir un llenguatge que transmeti idees d’equilibri i igualtat entre homes i dones i d’identificar una situació d’assetjament sexual o per raó de sexe i conèixer els procediments d’actuació.

El decret que obliga les empreses de l’àmbit privat a desenvolupar un codi propi per prevenir i abordar les conductes d’assetjament sexual i per raó de sexe en un termini màxim de dos anys.