Espanya nega als Cierco la demanda milionària per Banco Madrid

L’Audiència Nacional espanyola ha denegat la reclamació milionària que els germans Cierco formulaven per la pèrdua de Banco Madrid. Higini i Ramon Cierco demanaven que es declarés la responsabilitat patrimonial del Banc d’Espanya per la intervenció de l’entitat filial de BPA el març del 2015 i sol·licitaven una indemnització de 141 milions d’euros pels danys que afirmaven que havien patit.

La sentència dels magistrats de la secció sisena de la sala contenciosa-administrativa del tribunal espanyol admet parcialment el recurs de la família Cierco, estimant que la reclamació no ha prescrit després que el consell de govern del supervisor bancari espanyol hagués considerat el maig del 2021 que la demanda arribava fora de termini. No obstant això, rebutja el fons de la reclamació perquè conclou que l’organisme va procedir de forma “raonada, raonable i proporcionada en l’exercici de les seves funcions, tenint en compte les circumstàncies i la informació disponible”. Els magistrats argumenten amb relació al sobreseïment de la causa penal seguida per un presumpte delicte de blanqueig contra els responsables del banc que els demandants argumentaven com una prova de l’arbitrarietat de la intervenció que s’ha de diferenciar “l’àmbit d’enjudiciament a la seu penal del que aquí cal analitzar”, i afegeix que eren suficients en aquell moment “les sospites i greus acusacions de la presumpta comissió de delictes de blanqueig de capitals” que van conduir el Tresor americà i l’INAF a prendre les seves “transcendentals decisions”. En termes similars s’expressa sobre l’arxivament del procediment sancionador. La sentència insisteix que cap d’aquestes decisions treu “raonabilitat, proporcionalitat o fonament vàlid” a la decisió d’intervenir l’entitat bancària.

La sentència també justifica la inadmissió de la documentació aportada pels demandants amb relació a la causa que se segueix a Andorra contra excàrrecs i expolicies espanyols per la presumpta relació que tindria la nota del Tresor americà amb l’anomenada operació Catalunya contra l’independentisme. Els demandats argumentaven que es tractava d’informació rellevant a tenir en compte en la resolució del recurs, però la sentència conclou que la documentació aportada no constata que el rerefons de la intervenció fos el que s’indica i que “no poden condicionar el que aquí es resol”.