Penalització de fins al 10% a les inversions estrangeres en pisos

El projecte de llei de l’impost sobre la inversió estrangera immobiliària aprovat ahir al consell de ministres preveu un gravamen progressiu sobre el valor real de la inversió en funció del nombre d’adquisicions que es realitzin. Per a l’adquisició del primer habitatge unifamiliar o d’un local i fins a dues places de pàrquing i dos trasters s’aplicarà un3%, per la compra d’entre dos i cinc immobles unifamiliars amb dos trasters i dues places d’aparcament la taxa puja al 5%, a partir d’un sisè habitatge o un local i amb dos trasters i dues places d’aparcament serà del 8%, i a partir de la desena unitat immobiliària serà del 10%. En el cas de promocions urbanístiques o immobiliàries l’impost a aplicar serà sempre del 10%.

La ministra de Presidència, Economia i Habitatge, Conxita Marsol, va subratllar que la mesura cercava l’acompliment de tres objectius: “En primer lloc, moderar la inversió especulativa, en segon lloc, fomentar l’habitatge de lloguer i, finalment, generar una font d’ingressos sense haver de gravar la població resident del país.” També va especificar que l’obligatorietat del tribut recaurà en el 100% de les persones jurídiques estrangeres, en les persones jurídiques andorranes amb participació estrangera en percentatge igual o superior al 50%, i en les persones jurídiques andorranes amb participació inferior al 50% i superior al 5% de no residents o residents. En el cas de les persones físiques, l’impost serà d’aplicació a tots aquells residents que faci menys de tres anys que són al país.

Per fomentar la inversió en habitatge de lloguer, el projecte de llei estipula una bonificació del 90% en aquelles inversions foranes destinades a l’ampliació d’aquest mercat, per a les quals la taxa es quedaria en un 0,1%. La condició és que l’inversor mantingui el lloguer durant deu anys, i en cas de venda de l’habitatge abans que s’acompleixi aquest període es gravaria l’impost corresponent.

Les projeccions presentades des de Govern estimaven que el 2023 s’haurien recaptat prop de vuit milions i s’espera que el 2024 es recapti de 10 a 12 milions, que, segons va afirmar Marsol, “es destinaran a la millora d’habitatge”, que podrien ser promocions publicoprivades amb una cessió de terrenys.

El Govern preveu que la llei entri en vigor a principi de l’any que ve, moment en què desapareixerà la moratòria a la inversió estrangera.

TRAMS ESTIPULATS

1 Aplicació d'un gravament del 3% i del 5%

Taxa del 3% per l’adquisició d’un primer habitatge unifamiliar i fins a dues places de pàrquing. Per la compra d’entre dos i cinc immobles amb dos trasters i dos pàrquins l’impost puja al 5%.

2 Aplicació d'un gravamentg del 8%

Hauran d’abonar una taxa del 8% aquells inversors estrangers a partir de la sisena adquisició o un local i amb dos trasters i dues places d’aparcament, i fins a nou unitats immobiliàries.

3 Aplicació del 10% del gravament

A partir de la desena operació sempre s’aplicarà un 10%. La mateixa xifra que s’aplicarà per a la inversió estrangera per construcció per a la venda dels pisos.

MARSOL: "NO TROBAREM LA SOLUCIÓ FENT UNA CONCENTRACIÓ"

La ministra de Presidència, Economia i Habitatge, Contxita Marsol, es va mostrar comprensiva amb la convocatòria realitzada des de la plataforma ciutadana Denunciand, amb el lema Per un habitatge digne. “Estic plenament d’acord que tothom pugui exercir el seu dret a expressar-se”, va afirmar, tot afegint que entén molt bé la preocupació que genera l’habitatge, “però no trobarem una solució amb una concentració”, va concloure. La ministra va subratllar que des de Govern hi ha aquesta mateixa preocupació i que per això des de l’inici de legislatura i els darrers mesos s’ha treballat en la llei de l’habitatge, en la qual les forces polítiques ja han expressat la seva posició. Des de DA no es faran esmenes polítiques, sinó que se centraran en qüestions tècniques com el fet que els inquilins no hagin de demanar la pròrroga i es pugui automatitzar el procés. Concòrdia descarta definitivament presentar un text alternatiu, ja que suposaria un retard important en l’aprovació del text i afectaria negativament l’estabilitat de llogaters i propietaris. Finalment, el PS no demanarà pròrroga per no entorpir la tramitació i que es faci el més ràpid possible, tot i mostrar-se en contra de liberalitzar el mercat tant el 2024 com el 2025 en un escenari que no és propici per a la descongelació.