El diàleg, la paciència i l'acció

Els dies 17 i 18 de juny del 1992, la comissió constituent, nomenada pel Consell General sorgit de les eleccions de l’abril d’aquell mateix any, va celebrar dues jornades de treball en un hotel del Tarter. Ahir a la tarda, prop d’on 31 anys abans van tenir lloc unes reunions clau en la redacció del text constitucional, els protagonistes de la història van tornar a trobar-se per fer balanç del camí recorregut des d’aleshores pel país.

De la comissió constituent, gairebé hi eren tots: Maria Reig, Albert Gelabert, Jaume Bartumeu, Ladislau Baró i Miquel Aleix. Només hi faltaven Enric Casadevall i Albert Pujal. També hi van assistir alguns representants de la comissió permanent d’aquells anys, com ara el síndic general, Jordi Farràs, el subsíndic, Josep Marsal, i el conseller general Josep Areny, així com el conseller general Joan Santamaria i el secretari de sindicatura Isidre Bartumeu.

La comissió constituent va ser l’encarregada de negociar la redacció de la Constitució en nom del Consell General. “Estàvem determinats a homologar Andorra en la comunitat internacional. No ens coneixíem entre nosaltres i ens vam unir per assolir aquesta fita tan important”, va explicar Reig en declaracions als mitjans de comunicació.

En aquells anys tots els actors implicats en les negociacions de la Constitució van haver de fer renúncies per arribar a consensos. Això no va impedir, encara que sembli paradoxal, que el caràcter dels protagonistes marqués les converses i reunions. “En els moments de màxima complexitat la natura humana aflora més clarament. L’essència de la personalitat de la gent es pot detectar més en situacions crítiques”, va afirmar Baró. L’experiència com a membre de la comissió constituent també va marcar Bartumeu: “Fa trenta anys vaig aprendre a parlar i escoltar, que és el que han de fer els polítics. I, actualment, a vegades, es parla poc i s’escolta menys. Aleshores parlàvem molt i ens escoltàvem els uns als altres. I actuàvem, és clar. Perquè si només es parla i s’escolta i no s’actua, un no es mou de lloc.”

Podrien ser útils les lliçons apreses durant el procés constituent per afrontar amb èxit els principals reptes del país? Tot i que la redacció de la Constitució i les negociacions amb la Unió Europea per l’acord d’associació són processos amb lògiques jurídiques i polítiques diferents, Baró està convençut que sí. D’una banda, el també ministre de Relacions Institucionals, Educació i Universitats va recomanar “diàleg”, ja que per tirar endavant reformes profundes calen “consensos molt amplis”. De l’altra, també va incidir en la necessitat de treballar amb “paciència” davant “del soroll i la incertesa”.

Bartumeu, per la seva banda, no va dubtar a assegurar que Andorra viu un dels moments “més difícils” des de la Constitució. L’excap de Govern va afirmar que, si el Principat, fa 30 anys, “es jugava la continuïtat com a entitat estatal consolidada”, el repte, ara que el país s’acosta a la UE, serà garantir la sostenibilitat del model econòmic andorrà.

Farràs també va fer referència a l’acord d’associació amb Europa. L’exsíndic va reclamar més informació sobre l’impacte que tindria el pacte en l’economia i les institucions del país. “Cal un estudi acurat i imparcial d’avantatges i inconvenients de l’acord d’associació”, va recalcar. Farràs va recordar que fa 30 anys “es va fer un esforç pedagògic important” per explicar als ciutadans “l’abast de la Constitució”, i va assenyalar que això “pot ser un bon recordatori per incitar el Govern i el Consell General a donar el màxim d’informació sobre l’entrada en el mercat únic.

La trobada va acabar amb un dinar i una llarga sobretaula a la Borda Calbó, el xalet a peu de pistes de la cadena Sport Hermitage Spa.