L'acord està encallat en els serveis financers

“Encara s’ha de picar molta pedra”, va afirmar el cap de Govern, Xavier Espot, en referir-se a la negociació del protocol de serveis financers amb la Unió Europea. Segons Espot, de les tres grans potes en què es troba la negociació actualment aquesta és on encara “no podem afirmar que hàgim assolit o que estem en vies d’assolir un acord satisfactori que ens permeti rubricar-lo”. El cap de Govern va especificar que així com van poder obrir la porta a matisar en molts aspectes el protocol de serveis financers presentat per la Comissió Europea en matèria de salvaguarda, supervisió i termini total perquè les sucursals es puguin instal·lar al país, “hi ha qüestions cabdals en què no hem arribat a cap acord encara”. En aquest sentit, Espot va recordar que l’acord està subjecte a les relacions bilaterals amb França i Espanya, tot al·ludint a “l’activació de mecanismes de liquiditat i al prestador d’última instància”. Tot i això, Espot va afirmar que es troba “esperançat i optimista”, i que havien partit de situacions pitjors en què s’havia aconseguit avançar significativament.

El segon dels esculls de la negociació se situaria en les telecomunicacions. En un principi l’executiu europeu oferia dos anys perquè Andorra Telecom assumís la desaparició del roaming abans d’una obertura oficial de la liberalització del mercat, mentre que des d’Andorra es demanaven sis o set anys. Segons va donar a conèixer el cap de Govern, ara s’està negociant entorn dels sis o set anys. “Les nostres demandes estan sent altament satisfetes per no dir íntegrament”, va afirmar, recordant que sobre la resta de paràmetres ja s’havia aconseguit pactar una sèrie de salvaguardes, com ara el fet que les operadores hauran d’abonar l’ús de la infraestructura que quedaria a càrrec d’Andorra Telecom, que a “l’hora de la veritat faran molt difícil aquesta liberalització”.

La solució al tercer escull que representaria la lliure circulació de persones “també està molt ben encarada”, va afirmar Espot, que va recordar que es durà a terme a través del manteniment de les quotes. S’havia treballat la tinença de tres quotes, la corresponent a les persones econòmicament actives; la de persones sense activitat corresponent als passius, i les quotes per als permisos de residència de menys de dotze mesos, a través del sistema d’antecedents penals i a través de la policia administrativa. “S’han establert les bases en el sentit reclamat per Andorra”, va subratllar, i va afegir que només quedaria per resoldre la qüestió del mecanisme de renovació.

Espot va fer les declaracions en el marc de la inauguració de la 44a edició de la Fira, en què la qüestió de l’acord d’associació estarà ben present amb un estand que vol apropar tota la informació relacionada a la ciutadania, en què s’oferirà un espai perquè tothom que ho desitgi pugui fer les seves consultes. El secretari d’Estat d’Afers Europeus, Landry Riba, serà l’encarregat de donar resposta a aquestes preguntes presencialment.

ESPOT DIU QUE "TOTS DENUNCIEN SENSE APORTAR SOLUCIONS"

Davant l’allau de crítiques rebudes per la llei de l’impost sobre l’habitatge, tant de partits polítics, com d’autoritats, com del president de la Cambra de Notaris, Joan Carles Rodríguez, o del Raonador del Ciutadà, Marc Vila, el cap de Govern va constatar que “alguns diuen que la llei no és prou ambiciosa, altres que és massa i que desincentivarà la inversió estrangera, i altres que s’hauria d’orientar de forma diferent”, i tot seguit va afegir que “aquí tothom denuncia el problema, però ningú, especialment els partits de l’oposició, aporta solucions.” Espot va voler destacar el compromís de l’equip de govern amb la problemàtica que representa la manca d’habitatge assequible, posant en valor el fet d’haver estat l’únic executiu que ha fet una moratòria a la inversió estrangera i que ha estat capaç d’aprovar, “en temps rècord”, un impost en què hi ha un gravamen a la inversió estrangera. Espot va afegir que les propostes que estan posant sobre la taula “són perfectibles i millorables”, i va recordar que encara quedava per endavant el tràmit d’esmenes. Així, va exposar que des de l’equip estarien oberts a discutir des d’algunes de les qüestions tractades a la llei de l’impost, com ara el tipus impositiu, fins a una revisió més profunda, com seria “reconceptualitzar la mesura”.