ENCAIX AMB EUROPA
Govern negocia l'acord amb els bancs veïns
Espot vol presentar a la Comissió Europea eines de liquidat de les entitats financeres
Espot i Riba, ahir durant la conferència a la Llacuna.
El Govern ha iniciat negociacions amb Espanya i França per arribar a un acord amb els seus bancs centrals i que aquests puguin oferir mecanismes de liquiditat i esdevenir prestadors d’última instància perquè Andorra pugui assolir l’acord d’associació amb la Unió Europea (UE). Així ho va confirmar ahir el cap de Govern, Xavier Espot, durant la conferència Joves i Unió Europea a la Llacuna, un acte adreçat als joves per exposar els reptes i oportunitats de l’acord d’associació, un acord encara pendent de cloure’s i que el màxim representant de l’executiu va admetre que es manté encallat en l’escull de serveis financers.
Espot va explicar que s’ha d’aprofitar l’acord bilateral amb els països veïns perquè la Comissió Europea desencalli aquest annex: “No és competència seva”, i va deixar clar que en cap cas suposaria un fre a l’acord amb la UE, ja que les dues negociacions es poden fer alhora. Aquest és l’escull que més està endarrerint el procés d’associació que ha de quedar tancat abans de final d’any, però que requereix un protocol “dur, exigent i estricte”. Espot va deixar clar que s’hi està treballant i que hi ha “optimisme” per arribar a una resolució, tal com s’ha fet front en d’altres aspectes, per exemple l’escull de telecomunicacions o lliure circulació de mercaderies.
En tot cas, l’acord per trobar un prestador d’última instància encara es troba en un estat molt inicial, però el cap de Govern va aclarir que es podria dur a terme per les “bones relacions” que ha mantingut el Principat amb els dos països i s’està negociant tant amb la representació del copríncep francès, com amb l’ambaixador francès i l’espanyol. Segons es va reafirmar, “hi ha una bona predisposició dels dos països per ajudar-nos en aquest procés i de donar-nos les facilitats que calguin”.
Tant Espot com el secretari d’Estat d’Afers Europeus, Landry Riba, van defensar durant l’acte d’ahir que l’entrada a la Unió Europea no es farà en cap cas si ha de posicionar Andorra en un punt de desavantatge. Sobretot, de cara als serveis financers, incloent-hi assegurances i els inversors amb fons d’inversió, i va declarar que cal garantir-ho en matèria de salvaguarda, supervisió i termini total perquè les sucursals es puguin instal·lar al país. A banda, també caldrà assolir una igualtat en temes de competitivitat entre entitats bancàries del país i les nouvingudes.
De fet, Espot va avançar a l’obertura de la conferència tota la feina que s’ha fet amb la Unió Europea durant les dues dècades passades per arribar al punt actual i va confirmar que és el projecte internacional més ambiciós en què ha treballat Andorra. Això, sempre que suposi garantir un bon estat “pels decennis que venen”, va comentar. En aquest sentit, Espot va afirmar que el model econòmic de què ha disposat el Principat durant els darrers 50 anys era “agrari, una Andorra incomunicada”, mentre que Riba va assegurar que “cal seguir treballant per assegurar un ventall d’oportunitats per les futures generacions”.
La qüestió de la UE en la seva globalitat haurà de quedar enllestida abans de final d’any i després haurà de passar per un procés pedagògic per exposar els resultats a la ciutadania. El projecte acabarà doncs en mans de la població amb un referèndum.
UN REFERÈNDUM "DESVINCULAT" DE L'EQUIP DE GOVERN
Espot va deixar clar que un referèndum consultiu per l’acord d’associació amb la Unió Europea ha de tenir com a únic objectiu orientar el resultat cap a una qüestió política, però en tot cas independent de l’equip de Govern que l’està articulant. Va afirmar que el vot ha de ser “valorat i votat pel que és” i que el ciutadà no ho ha d’aprofitar per desarticular el partit. En aquest sentit, va reiterar que un no majoritari no provocarà cap dimissió ni cap afectació, perquè quan entri en vigor l’acord serem a tocar del final del seu mandat, “a les acaballes de la legislatura”, va contextualitzar. Va reafirmar-se en la idea que això no farà davallar el seu partit, però sí que provocarà un escenari “molt incert i que requerirà estabilitat política”. El cap de Govern té pendent destinar entre cinc i sis mesos posteriors al tancament de l’acord d’associació una campanya massiva pedagògica per deixar clar els avantatges de les negociacions, entre altres, la joventut i els beneficis que poden obtenir, com ara, l’homologació d’estudis o treballar fora del país. “Tothom té dubtes”, va concloure Espot.