Andorra i la UE, lluny d'un acord pels serveis financers

El sistema financer continua sent la pedra que evita avançar en l’acord d’associació. Malgrat que hi ha voluntat d’accelerar difícilment es podrà tancar abans de final d’any. Ho va poder constatar el cap de Govern la setmana passada a Brussel·les, en la reunió que va mantenir amb el vicepresident executiu de la Comissió Europea, Maros Sefcovic, fins al punt que l’executiu no amaga el seu desgrat com s’expressa a vegades la comissió i es va demanar moderar el to defensiu, de manera que la nova versió del protocol es redactarà utilitzant un llenguatge més neutre, “més polític” utilitzant el llenguatge del vicepresident. I és que el darrer non-paper referent als serveis financers no va agradar gens al Principat per la forma contundent com s’expressava l’opinió de Brussel·les.

Xavier Espot ho ha repetit diverses vegades. La negociació en aquest àmbit està encallada, bàsicament perquè hi ha unes línies vermelles que no es poden acceptar. Andorra reclama una reciprocitat que permeti la competitivitat dels bancs en un espai tan gran i amb gegants financers. Sefcovic va respondre que ho entenia, però que s’havia de posar sobre la taula que la fiscalitat andorrana és inferior a l’Europea i això, des del punt de vista de la capital europea, és un factor d’avantatge que injecta competitivitat a la banca andorrana. L’executiu vol un acord favorable amb condicions equivalents de reciprocitat per a les entitats del país, i Europa respon que cal tenir una garantia de liquiditat i un últim prestador.

Per això, una de les esmenes que s’han pactat amb San Marino fa referència al fet que l’estat associat pot decidir no sol·licitar l’accés a tot el mercat interior de la UE de serveis financers, excloent temporalment un o més dels segments de mercat següents: banca, assegurances, gestió d’actius i mercats de valors. El cap de Govern va parlar al seu cercle més proper de “granularitat” com un aspecte innegociable a Europa, però amb la possibilitat de passar de 10 a 15 anys per poder repartir l’entrada de diferents sectors dins del mercat interior.

L’esmena conjunta parla que la derogació no durarà més de deu anys des de l’entrada en vigor de l’acord: “Com a màxim un any abans de la finalització de la durada màxima de l’excepció, les parts modificaran l’annex IX per garantir que totes les disposicions pertinents de l’acquis de la UE s’apliquen per l’estat associat abans de la finalització de la derogació. Sis mesos abans de l’expiració d’aquest període, l’estat associat ha d’haver implementat i aplicat de manera completa i efectiva totes les disposicions de la UE per al sector dels serveis financers.” El gran problema és que si es decideix una transitòria de 10 anys per donar temps a la banca a una adaptació sense presses, les entitats europees sí que podran operar a Andorra durant aquest període, però les andorranes quedaran fora del mercat interior i, evidentment, no és una opció vàlida de cap de les maneres. Andorra volia més subdivisions (granularitat) però s’ha trobat amb la negativa innegociable de la comissió.

L’esmena contempla que, en el termini de tres mesos a comptar des de l’entrada en vigor d’aquest acord, l’estat associat ha de comunicar la seva intenció a la Comissió Europea, facilitant la llista dels segments que desitja que se n’excloguin temporalment. Un cop rebuda aquesta notificació, la Comissió Europea, en un termini de dos mesos, donarà una resposta a l’estat associat en què comunicarà la llista de disposicions de la UE que l’estat associat temporalment no haurà d’aplicar.

ELISI

Espot té previst reunir-se amb el president francès. Emmanuel Macron, el proper dia 13 de novembre. L’agenda té un punt bàsic: suport perquè el Banc de França faci com a prestador d’última instància i assegurar d’aquesta manera la liquiditat del sector bancari.

És un punt delicat i indispensable, i també hi ha l’opció que ho faci el Banc d’Espanya. Espot va comentar que Europa no pot acceptar cap referència a mecanismes de liquiditat o prestador perquè no depèn d’ells i estan en desacord a incloure el concepte de condicions equivalents de competitivitat. Espot i Sefcovic van acordar que s’enviïn redaccions alternatives que recullin aquest esperit per intentar trobar uns punts d’entesa.

LA UE NO VOL NI PARLAR DELS COSTOS QUE SUPOSARAN LES AUDITORIES PER A ANDORRA

Europa no està disposada a posar un euro per pagar les auditories de control que s’han pactat que es facin per assegurar que s’està complint l’acord pactat des de l’apartat financer. Els costos pertanyen a Andorra i San Marino, i com a alternativa, des de Brussel·les s’ha aconsellat acudir a l’FMI o al Banc Mundial per rebaixar els costos. Espot admet que la clàusula unilateral de salvaguarda és innegociable en el fons, però que es pot establir un filtre previ bilateral i justifica que no és per desconfiar, sinó un mecanisme equivalent al que permet a la comissió actuar en cas d’incompliment per part dels estats membres. Aquesta clàusula implica que si la UE considera que hi ha un incompliment greu podria donar per trencat l’acord. Pel que fa als mecanismes de supervisió, l’opinió del cap de l’executiu és que es poden trobar solucions més equiparables a les dels estats membres –en cas de dificultat és l’autoritat nacional qui actuarà sobre els operadors, aplicant normes europees–, buscant fórmules que assegurin una participació de les autoritats andorranes en la governança de la supervisió.