Més control a la frontera per revisar els permisos dels treballadors peruans

El conflicte relacionat amb els anomenats treballadors desplaçats del Perú sembla una història sense final. A banda del conflicte més personal per la tortuosa relació amb l’empresa que els va contractar al país sud-americà, ara la policia ha rebut l’ordre d’intensificar els controls a la duana hispano-andorrana, especialment en els horaris de matí i de tarda, que coincideixen amb l’inici i el final de la jornada laboral d’aquests persones.

Segons ha pogut saber el Diari, es té la constància que alguns d’aquests treballadors viuen en pisos a la Seu d’Urgell en condicions molt deficients. El problema radica en el fet que disposen d’un permís de residència i treball i, per tant, la seva estada permanent al municipi català no és legal, ja que haurien de tenir la condició de transfronterers. És per aquest motiu que els agents que fan el servei a la duana tenen una major cura a vigilar les entrades i sortides cap a les sis del matí i les sis de la tarda, per tal de demanar la documentació i verificar que està en regla. En aquest grup també s’hi trobaria l’administrador de Casyre.

Cal recordar que la societat Casyre manté un enfrontament constant amb el seu personal i ha estat objecte de sanció per part del Govern. Fins i tot la ministra de Treball, Conxita Marsol, va fer unes declaracions fa uns dies enquè exposava amb contundència la seva opinió sobre la manera d’actuar d’aquesta societat amb seu a Lima: “Que aquesta empresa, mentre no faci les coses bé, no pugui entrar més desplaçats ni del Perú ni d’enlloc, perquè penso que hem de ser un país seriós en aquests temes. Quan ens surten empresaris que no fan bé les coses, ens perjudiquen a tots i jo en això voldria ser estricta”, va comentar.

Fins ara, la Seu d’Urgell era el pont d’entrada a Andorra, el lloc d’espera fins que els treballadors reben el permís d’Immigració i es poden incorporar a la plantilla de EMT. Fins ara se’ls allotjava en condicions més aviat pobres. En un àudio al qual ha tingut accés el Diari, el propietari de l’hotel se sincera amb els treballadors i els comenta que els posa més esmorzar del que paga l’empresa perquè, si no, només tindrien un got de llet i una galeta. Un cop amb el targeta verda passen a viure en un alberg de la Massana.

Però, segons ha constatat la policia, això ha variat. Probablement per falta d’allotjament i la impossibilitat de lloguers assequibles. Alguns viuen a la Seu d’Urgell i es desplacen diàriament a les obres on treballen. Les condicions, segons les fonts, no són gens bones i hi ha cert malestar entre dirigents polítics de la ciutat per aquesta situació.

A Andorra les condicions tampoc són les correctes. Les habitacions són compartides entre quatre persones i els caps de setmana no se’ls subministren àpats, només quan treballen. A causa de les repetides crítiques dels treballadors, es prenen represàlies, com tancar la cuina els caps de setmana, de manera que les persones que són a l’alberg no poden cuinar i han de menjar entrepans. A part, cal sumar-hi els incompliments de l’empresa pel que fa al salari, les hores de feina i el fet d’haver d’assumir el cost de l’allotjament i l’alimentació.

TRIPIJOCS AMB LES DIFERENTS CATEGORIES QUE CORRESPONEN A LA CONSTRUCCIÓ

Les empreses necessiten diferents especialitzats i no sempre disposen del professional especialitzat en el moment adequat. Fonts dels treballadors afirmen que no es respecten aquests nivells professionals. Hi ha personal especialista en aire condicionat, soldadura, contra incendis. Les necessitats, però, se centren en grafiters i electricistes. Un dels responsables els va explicar que encara que un no tingui enquadrat dins de l’especialitzat que es requereix, pot conèixer l’ús de la màquina o saber llegir un plànol. Ell els proposa que es declarin oficials si en un mes demostren que poden fer la tasca, “que a Andorra són massa senzilles”. L’administrador de l’empresa peruana ha comentat al seu personal que, si disposen del permís de l’encarregat de l’obra, al segon mes ja no figuraran com a operaris, sinó com a grafiters o electricistes, per exemple. La resta seguiran com a oficials o ajudants. Es tracta d’una presumpta manera més de burlar la normativa laboral per tal de donar resposta a les necessitats específiques de les obres en cada moment.