La UE accepta quotes per a 10 anys i renovació automàtica

El cap de Govern, Xavier Espot, té una bona notícia per anunciar als membres del pacte d’Estat, que es reuneixen aquesta tarda a l’edifici administratiu. Andorra ha estat batallant amb la Comissió Europea per aconseguir un tracte similar al de Liechtenstein pel que fa a la lliure circulació de persones, un dels valors que els europeus defensen, però que per al Principat és inassumible perquè lògicament ha d’haver-hi un filtre i també per mantenir els nivells de seguretat existents. La Comissió Europea així ho ha entès i accepta que el sistema de quotes que s’implanti tingui una vigència de deu anys, i a més que sigui renovable automàticament. Per descomptat amb la revisió necessària que suposaran els canvis que es poden donar durant una dècada.

El 9 d’octubre passatla delegació andorrana va celebrar a Brussel·les amb la Comissió Europea la vuitena ronda de negociació per a l’acord d’associació en la qual es va avançar significativament en els detalls de la redacció de l’adaptació en matèria de lliure circulació de treballadors, que manté un sistema de quotes i un procediment de verificació d’antecedents penals, entre d’altres. Dimecres de la setmana passada, Espot i el vicepresident executiu de la Comissió, Maros Sefcovic, van fer un pas que és quasi definitiu.

POCS CANVIS

Inicialment, l’executiu aspirava a un model similar al que té Liechtenstein, de manera que es pogués trobar una major predisposició a Brussel·les. En tot cas, la revisió no suposa necessàriament que s’hagin de realitzar canvis. Si la realitat del país no canvia significativament, l’acord es mantindrà igual, tal com ha passat fins ara amb Liechtenstein.

El petit país de l’Europa central té un sistema per a cinc anys. La Comissió va proposar al principi aquesta durada i després la derogació i tornar a negociar la implantació o no d’aquest mecanisme de control del flux migratori. Finalment, les negociacions han donat el seu fruit i l’acord és millor, de deu anys i renovable automàticament. I un altre aspecte molt transcendent, com és que la UE no podrà rescindir el sistema de quotes de manera unilateral, sinó que caldrà el mutu acord de les dues parts.

El model migratori es podria veure modificat si la proporció entre residents nacionals, comunitaris i extracomunitaris s’alterés significativament i la UE volgués reajustar-ho. En un sentit contrari, podria ser Andorra qui demanés una revisió si, per exemple, hi hagués una caiguda demogràfica i el país necessités molta mà d’obra. Són escenaris que probablement no passaran, però que és important que es prevegin perquè cap de les dues parts es vegi lligada a un sistema de manera indefinida si les premisses per acceptar-lo canvien.

UNA DE LES PRIMERES DEMANDES PER A UNA ARRIBADA ORDENADA DE TREBALLADORS

El dret de les persones a circular i residir lliurement dins de la Unió Europea constitueix la pedra angular de la ciutadania de la UE que va crear el Tractat de Maastricht del 1992. Després de la supressió gradual de les fronteres interiors conforme als acords de Schengen, es va adoptar la directiva 2004/38/CE relativa al dret dels ciutadans de la Unió i dels membres de les seves famílies a circular i residir lliurement al territori dels estats membres. Tot i la importància que revesteix aquest dret, persisteixen obstacles notables a l’aplicació de la directiva. Liechtenstein imposa quotes que limiten el nombre de persones que poden treballar i viure al seu territori. El sistema de quotes s’aplica als ciutadans de tots els països de la UE, Noruega i Islàndia. El cap de Govern insistia des del principi que calia establir unes quotes de migració a l’acord d’associació que està negociant amb la UE des del 2015, i havia defensat arribar a un acord similar al de Liechtenstein. A les converses ja s’estan fent càlculs de les quotes anuals segons el creixement de la població.