Els comptes superen els 600 milions de despesa, 67 per a inversió

Un pressupost realista, dedicat “en un 70% a mantenir l’Estat del benestar” i que no hipoteca les finances futures. El ministre de Finances, Ramon Lladós, va defensar així el projecte de llei dels comptes de l’Estat per al 2024, després d’entrar el text a tràmit parlamentari i durant la compareixença de premsa per explicar-ne les línies mestres. Les grans xifres són de rècord, amb més de 600 milions de despesa (618, concretament) i gairebé 586 d’ingressos, empesos per la bona marxa de l’economia, que preveu una recaptació de 155,8 milions d’euros en impostos directes i de gairebé 328 en indirectes. En conseqüència, el dèficit previst és de 32,6 milions, complint els límits que marca la Llei de sostenibilitat de les finances públiques.

Lladós va destacar la bona salut de les grans xifres macroeconòmiques i la voluntat que això es tradueixi en “polítiques per ajudar el país a créixer”. La partida d’inversions s’enfila als 67 milions, amb 30,5 dedicats a l’habitatge. Són 11,9 milions per culminar el programa d’adquisicions d’edificis endegat aquest any i 18,6 més per a la continuació de les obres de la Borda Nova i la reforma d’immobles. Les altres grans inversions del pressupost són la desviació de la Massana, amb 7,1 milions, els 17 milions per a transformació digital i els 4,5 milions que s’enduran equipaments sanitaris com ara el CAP de Canillo o el nou centre de salut mental. Els comptes tampoc no descuiden el vial lauredià (amb 400.000 euros previstos) o l’heliport, amb dos milions més.

La partida de despeses també creix en l’àmbit dels ajuts socials, amb 4,3 milions més per a prestacions (la partida total és de 34,5 milions), que preveuen les dedicades a l’habitatge, mentre que per sufragar el bus gratuït s’han previst 8,3 milions. Amb un pressupost major han d’augmentar les transferències als comuns (69 milions d’euros, 7,1 milions més). També ho fa la que el Govern destina al SAAS pràcticament sis milions i és de 41,5 per tal que l’hospital pugui fer front a projectes com ara la potenciació de la salut mental o la superació de SUM i urgències, mentre que per a la CASS es preveuen 45,5 milions entenent que la bona marxa de l’economia i, per tant, el creixement de cotitzants ha d’implicar un menor dèficit a cobrir per l’Estat. Quant a les despeses de personal, se situen en 148,45 milions, també impactades per l’IPC. El pressupost s’ha basat en un índex del 4,2% malgrat que la darrera dada actualitzada ja el situa per sobre del 6%. El ministre va indicar que en aquelles partides més afectades per la inflació s’han fet estimacions “prudents”.

Quant als ingressos, la partida que més creix és la d’impostos directes, perquè, de fet, l’execució pressupostària d’aquest exercici ja ha deixat molt curta la previsió inicial. D’impost de la renda de les persones físiques s’han pressupostat 55,5 milions i d’impost de societats, 81,5. La previsió de liquidació d’aquest exercici és de 56 del primer i de 90 del segon. Pel que fa al desglossament dels indirectes, d’IGI s’esperen 156,4 milions. Aquest ant la liquidació del tribut estarà al tomb dels 148 milions, mentre que se n’esperaven 151. Per segon any consecutiu, l’executiu prescindeix de comptar amb diners de FEDA perquè tot i que “ja ha tornat a capitalitzar-se” després del sotrac derivat de la crisi energètica, ha de fer front a inversions de futur. Així que els 35 milions previstos d’ingressos patrimonials preveuen 27,6 milions d’Andorra Telecom, sis de l’encunyació d’euros i un parell del cànon del casino, que s’ingressa a través del Consell Regulador del Joc (CRAJ).

El titular de Finances va destacar la prudència que regeix els números per tal de mantenir el deute a ratlla. Per al 2024 se situa en 1.210 milions, del 34,1% del PIB nominal, sensiblement més baix que el del 2023, que era de 1.216 milions i del 36,2%. Ho va comparar amb els índexs d’Espanya i França, que se situaven al 111% el 2022. El ministre va indicar, gràficament, que la filosofia és “no estirar més el braç que la màniga”. El nivell d’endeutament també compleix la Llei de la regla d’or.